Declaracions des dels núvols

"El primer ministro italiano, Mario Monti, afirma que es 'aburrido' tener un trabajo fijo para toda la vida "


Ja n'hi ha prou. Això és totalment demagògic (a més`a més de frívol):

1. No hi ha un mercat laboral que permeti una mobilitat entre empreses. Senzillament perquè no hi han prou empreses i la demanda de personal es nul·la (a Itàlia i a Espanya).
2.  Si tens un papà amb diners et pots permetre el luxe d'anar tastant feines o de ser emprenedor perquè sempre tindràs un plat a taula, cosa que a molt no els hi passa.
3. Si no tens feina fixa (o més o menys estable) no podràs accedir a crèdits per comprar determinats bens (es veritat que s'ha sacralitzat el fet de ser propietari d'una vivenda però no és menys cert que la titularitat o no de la propietat d'una vivenda crea grans diferències entre les persones que ara, sembla, es volen perpetuar)

En fi, la crisis mostra, un cop més, la veritable cara del capitalisme (la llei del més fort) 

PROPOSTA RACC

No estic d'acord amb la proposta que ha fet Xavier Ruestes, gerent de programes de la Fundació RACC respecte a obligar al conductors novells joves a anar, durant un temps, acompanyats d'un adult per les següents raons:

• No tothom qui es treu el carnet de conduir és jove, per la qual cosa es produiria un discriminació per raons d'edat.
• No tothom disposa d'alguna persona propera adulta amb disponibilitat per fer-li de "mainadera mòbil" per la qual cosa també es produiria una certa discriminació  relacionada amb l'estatus personal.
• No tothom  qui es treu el permís de conduir pot accedir immediatament a la possessió d'un vehicle per la qual cosa podria passar que, passat un temps, accedís a un vehicle sense haver passat pel període de tutela, cosa que invalidaria l'esperit de la norma.

No sé, no vull que ningú es molesti però per evitar accidents provocats per la imperícia o manca d'experiència, a part de insistir en la obligació que tenen les autoritats de mantenir les carreteres en bon estat, s'han inventat limitadors de velocitat que podrien ser obligatoris en determinats casos o d'altres tipus de mesures més aplicables.
Jo també he vist alguna d'aquestes pel·lícules americanes en que un pare ensenya a conduir al seu fill en un barri ple de carrers amples i sense trànsit, però......   

Lluita de Clans

Deia Marx en el seu Manifest Comunista que la Història era la història de la lluita de classes i, certament, es referia al fet que en el decurs dels temps els grups socials (classes) més desfavorits lluitaven contra els que tenien el poder. Des de el meu punt de vista, això aboca cap a una visió de lluita de bons contra dolents amb el sobreentès que amb la victòria dels primers s'assoliria un món sense injustícies ....i no és així. Els grups socials han seguit a uns líders, a vegades del seu propi grup i altres vegades vinguts d'altres grups ( intel·lectuals ) que quan han arribat al poder han instaurat una nova classe dominant, més o menys a l'estil de l'anterior a la que hi han incorporat aquells elements pertanyents al grup social oprimit que han mostrat prou fidelitat als líders. Però el gruix de la classe social oprimida segueix sent el mateix. N'han sortit alguns (els que s'han incorporat al poder) i n'han entrat altres (els descavalcats) però tot segueix igual. A la fi tot es redueix a una lluita de clans com a les dinasties de l'antic Egipte o actualment, sens dubte, a Tunísia, Líbia o qui sap si al modern Egipte. I en les democràcies del primer món passa alguna cosa semblant: Els partits es tornen en el poder polític però ¿a quin grup social pertanyen els diversos partits amb opcions reals d'accedir al poder? ¿quina diferència hi ha entre un socialdemòcrata, un democratacristià, un liberal o un populista?. Tots pertanyen al mateix grup social, No?

Pensant en el Japó

Crec que el Japó, habitualment, preveu els desastres naturals i no escatima esforços sabent que el territori es troba al damunt d'una zona de col·lisió de plaques. No obstant això, de vegades, la magnitud de la tragèdia supera les previsions. El dolor que, tot plegat, provoca en la gent que viu de prop la tragèdia es transforma en una gran tristesa pels que tenim la sort de no haver-ne patit les conseqüències directament. Una altra cosa és el que està passant a Fukushima. L' energia nuclear potser sigui necessària ja que ens hem acostumat a viure amb grans comoditats però el que no es pot permetre és que es posin en perill vides humanes. Crec que es exemplar la decisió que s'ha pres a Alemanya de revisar les seves centrals nuclears i jo crec que ho faran. Però dubto que les revisions que han anunciat a Espanya es facin realment a consciència . Es més, tot i que segur que es faran algunes actuacions, crec que si es tracta d'alguna cosa grossa,  tractaran de tapar-ho perquè no hi han diners. Més enllà dels 30 anys, les centrals s'han fet  molt velles i el govern en lloc de lamentar-se,  hauria de preveure i preparar el recanvi.

LA REVOLTA ALS PAÏSOS ÀRABS

Feia temps que no em posava al blog, de fet, no crec que ningú em llegeixi, però suposo que, de vegades, és una manera de centrar les idees. Com veieu, l'estiu passat vaig estar a Jordània i, veritablement, si no fos per Petra i potser per la zona turística d'Àqaba, no em va agradar massa. El que sí que us puc dir és que allò és un règim totalitari i que no m'estranya en absolut que la gent es revolti. Hi ha dictadura i pobresa i això, sens dubte, engendra revolta. A Tunísia i a Egipte sembla que se n'estan sortint   tot i que ja es veurà com acaba la cosa. A Argèlia i Marroc serà difícil canviar les coses però potser  al menys les protestes aconseguiran millorar l'estat actual de les coses. Als Emirats, al Iemen i a Jordània sembla que no hi hagi prou força per tirar endavant però el que està sent realment un desastre és el que passa a Líbia. Crec que si be és cert que cada païs ha de resoldre els seus problemes (recordeu que a l' Espanya del XIX la gent cridava "vivan las caenas" abans que passar per afrancesats), la comunitat internacional hauria de evitar la massacre que s'està produint. No es tracta de deposar un règim (que per altra part ha estat cobejat abastament ) si no d'impedir que un boig assassini impunement.

Goma a la Melsa

Avui s'ha sabut que el diumenge 29/juny/2008 els Mossos d'Esquadra, en reprimir uns aldarulls, van ferir greument l'intendent en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona que anava de paisà i a qui se li ha hagut de treure la melsa per l'impacte d'una pilota de goma. La notícia ha estat amagada durant 5 dies ¿?!!. Recentment s'ha tornat a autoritzar l'us per part dels mossos d'armament no convencional com el Kubotan que ja es va fer famós per provocar lesions veritablement greus. Ara, potser s'hauria de posar en qüestió l'us de les pilotetes que no discriminen l'objectiu i que poden lesionar persones no responsables com el cas del membre de la Guàrdia Urbana o joves o gent gran amb "perles" com la pèrdua de la melsa, o un ull... Reflexionem

Discriminació de génere

M’ha agradat la columna d’avui (02/06/2008) al Periódico de la Gemma Lienas (El torn/Homes, penseu en les vostres filles) no pas per les conclusions (si fos home,… lluitaria per millorar les condicions laborals de les dones) que recolzo en el sentit i la intenció però que no acabo d’estar-ne d’acord en la forma: Sembla com quan els humans ens plantegem de defensar l’hàbitat dels micos o de qualsevol espècie en extinció per evitar mals pitjors per a la nostra pròpia espècie, sinó per l’exposició clara d’una realitat que ens ha de facilitar la reflexió.
L’article traça amb claredat la trajectòria d’una entre tantes noies que tot i gaudir d’una formació d’alt nivell acaba renunciant a una carrera professional en pro d’assolir el rol de mestressa de casa d’una família més o menys tradicional en base a les dades publicades per la fundació CIREM (Centre d’iniciatives i recerques europees a la mediterrània) que diuen que “a Catalunya hi ha 32.000 dones amb estudis superiors que s’estimen més quedar-se a casa en lloc d’exercir la seva professió perquè les seves expectatives laborals no es corresponen amb la seva formació”.
Reflexionem:
Quants nois poden escollir entre quedar-se a casa o agafar una feina de nivell inferior a les seves aptituds?
És normal que una noia amb estudis superiors es resigni (potser caldria dir s’abandoni) a dependre econòmicament d’un noi que suposadament ha tingut més oportunitats malgrat estar menys preparat?
Estic convençut que la intenció de l’article és denunciar les discriminacions laborals i en això coincideixo plenament: En el món laboral, entre moltes altres injustícies, hi ha la de la discriminació per raons de gènere. Però ull! que és més fàcil parlar d’una societat que discrimina carregant una mica les tintes en que els nois són menys estudiosos i ho tenen més fàcil, que admetre que, entre tots, hem aplaudit una forma de progrés basada en la competitivitat sense límits que ha donat un extraordinari poder de divisió a les empreses que sota el paraigua de tot si val si es creix i amb incentivacions variables (en funció de la producció) han deixat que els propis treballadors, homes o dones, s’automarquessin la seva catalogació professional .....i clar, això no contempla la maternitat o la lactància.