10-3-2019
Desprès d'haver fet dues maratons (València i Girona) ja tocava atrevir-se amb la de Barcelona
aquesta planificació de 16 setmanes havia de servir per poder fer un paper més o menys digne en la prova , si més no, acabar-la. (els dies en vermell volen dir que per una o altra raó em vaig saltar l'entrenament.
A tot això cal afegir-hi que, com estic diagnosticat de condriopatía rotuliana nivell IV, cada dia he de procurar realitzar uns exercicis isometrics i de propiocepció encaminats a enfortir la musculatura que envolta el genoll.
Aquest any sembla que el recorregut ha estat modificat de cara a estalviar algunes pujades fortes en els darrers kilòmetres i deixar el perfil de la cursa més suau
Ara bé, la distància és la que és
el divendres abans de la cursa cal anar a buscar el dorsal i la samarreta
Arriba el dia. Toca anar al calaix de sortida (l'últim) i fer-se la fotu
Tot va força bé i cap al km 21 tinc la grata sorpresa de veure el meu amic Carles fent fotus
a partir d'aquí començo a patir
i a l'arribar més o menys al km 36 (per l'arc de triomf)
els bessons de la cama dreta comencen a possar-se com pedres. M'aturo per possar-m'hi crema i.. ¡¡ A seguir!! que nomès resten 6 km mal comptats
pensava arribar en 4h30' i finalment han estat 4h40
Dels 17000 participants en vam arribar 13438 (jo en el lloc 10948) i de la meva categoria (Veterans C, homes entre 55 i 64 )
vaig acabar el 707 de 970. Estic Molt Content
i cal celebrar-ho amb un selfie amb la medalla per enviar als amics
FI
