MITJA TERRASSA

El passat diumenge 29 de gener vaig fer la meva primera mitja. La XIII MITJA MARATÓ CIUTAT DE TERRASSA. De veritat que m'ho vaig passar molt bé. Vaig fer 01:51:57 i gairebé no m'ho puc creure. Jo, em conformava baixant de les 2 hores. La veritat es que fins al km 20 vaig anar una mica per sobre dels 5' (5:11 fins al 15 i 5:24 entre el 15 i el 20) però els últims 1.097 m. vaig baixar a 6:26. Jo crec que no em va agafar cap "pàjara" ni res però es que li havia dit a la meva filla que venia amb la càmera a fer-me fotos a l'arribada que trigaria 2 hores o més i suposo que sense voler m'anava frenant. Tot i amb això vaig arribar abans que ella...però, en fi, menys mal que m'havia fet alguna foto a la sortida i encara em va enganxar amb la llauna de beguda isotònica de l'arribada.    

JEAN BOUIN 2011

Avui he corregut els 10 km de la Jean Bouin. No està mal 48'43" a 4'58 el km. He arribat el 3272 i el 453 de la meva categoria (VtMB).  He millorat el meu temps del 2009 (51'26") però l'important és seguir estant una miqueta en forma i no cal superar cap marca. Per exemple, cap al final de la cursa una xicota a la qual jo acabava de passar ha cridat un seguit de renecs perquè un paio la mar d'alt l'ha empès per avançar-la. La veritat es que, a part de no ser esportiu, resulta bastant patètic voler fer un avançament per passar del 3000 al 2999...no creieu?. 

PROPOSTA RACC

No estic d'acord amb la proposta que ha fet Xavier Ruestes, gerent de programes de la Fundació RACC respecte a obligar al conductors novells joves a anar, durant un temps, acompanyats d'un adult per les següents raons:

• No tothom qui es treu el carnet de conduir és jove, per la qual cosa es produiria un discriminació per raons d'edat.
• No tothom disposa d'alguna persona propera adulta amb disponibilitat per fer-li de "mainadera mòbil" per la qual cosa també es produiria una certa discriminació  relacionada amb l'estatus personal.
• No tothom  qui es treu el permís de conduir pot accedir immediatament a la possessió d'un vehicle per la qual cosa podria passar que, passat un temps, accedís a un vehicle sense haver passat pel període de tutela, cosa que invalidaria l'esperit de la norma.

No sé, no vull que ningú es molesti però per evitar accidents provocats per la imperícia o manca d'experiència, a part de insistir en la obligació que tenen les autoritats de mantenir les carreteres en bon estat, s'han inventat limitadors de velocitat que podrien ser obligatoris en determinats casos o d'altres tipus de mesures més aplicables.
Jo també he vist alguna d'aquestes pel·lícules americanes en que un pare ensenya a conduir al seu fill en un barri ple de carrers amples i sense trànsit, però......   

CURSA DE MUNTANYA DE GELIDA

El diumenge 9 d'octubre es va celebrar la 1a. Cursa Solidària de Muntanya de Gelida organitzada pel Club Excursionista de Gelida a benefici de la Fundació Sant Joan de Déu.

   D'un total de 13,8 km, els 6 primers eren de pujada amb gairebé 450 m. de desnivell, dels quals n'hi havia 300 en tan sols 2 km. He de dir que en aquest tros vaig haver de caminar perquè era molt empinat.

 Però, vaja, de 172 participants, van acabar la cursa 139 fent el primer un temps de 58': 55'' i el darrer 3h:31':18''. Jo crec que, per l'edat que tinc, no vaig fer mal paper i vaig arribar el 90 amb 1h:40':11''

Lluita de Clans

Deia Marx en el seu Manifest Comunista que la Història era la història de la lluita de classes i, certament, es referia al fet que en el decurs dels temps els grups socials (classes) més desfavorits lluitaven contra els que tenien el poder. Des de el meu punt de vista, això aboca cap a una visió de lluita de bons contra dolents amb el sobreentès que amb la victòria dels primers s'assoliria un món sense injustícies ....i no és així. Els grups socials han seguit a uns líders, a vegades del seu propi grup i altres vegades vinguts d'altres grups ( intel·lectuals ) que quan han arribat al poder han instaurat una nova classe dominant, més o menys a l'estil de l'anterior a la que hi han incorporat aquells elements pertanyents al grup social oprimit que han mostrat prou fidelitat als líders. Però el gruix de la classe social oprimida segueix sent el mateix. N'han sortit alguns (els que s'han incorporat al poder) i n'han entrat altres (els descavalcats) però tot segueix igual. A la fi tot es redueix a una lluita de clans com a les dinasties de l'antic Egipte o actualment, sens dubte, a Tunísia, Líbia o qui sap si al modern Egipte. I en les democràcies del primer món passa alguna cosa semblant: Els partits es tornen en el poder polític però ¿a quin grup social pertanyen els diversos partits amb opcions reals d'accedir al poder? ¿quina diferència hi ha entre un socialdemòcrata, un democratacristià, un liberal o un populista?. Tots pertanyen al mateix grup social, No?

Pensant en el Japó

Crec que el Japó, habitualment, preveu els desastres naturals i no escatima esforços sabent que el territori es troba al damunt d'una zona de col·lisió de plaques. No obstant això, de vegades, la magnitud de la tragèdia supera les previsions. El dolor que, tot plegat, provoca en la gent que viu de prop la tragèdia es transforma en una gran tristesa pels que tenim la sort de no haver-ne patit les conseqüències directament. Una altra cosa és el que està passant a Fukushima. L' energia nuclear potser sigui necessària ja que ens hem acostumat a viure amb grans comoditats però el que no es pot permetre és que es posin en perill vides humanes. Crec que es exemplar la decisió que s'ha pres a Alemanya de revisar les seves centrals nuclears i jo crec que ho faran. Però dubto que les revisions que han anunciat a Espanya es facin realment a consciència . Es més, tot i que segur que es faran algunes actuacions, crec que si es tracta d'alguna cosa grossa,  tractaran de tapar-ho perquè no hi han diners. Més enllà dels 30 anys, les centrals s'han fet  molt velles i el govern en lloc de lamentar-se,  hauria de preveure i preparar el recanvi.

DIA DE LA DONA TREBALLADORA-PAGAR PER PRODUCTIVITAT

Avui és 8 de març i des de les institucions s'han fet alguns actes de reconeixement. També algunes empreses procuren omplir les quotes de dones...però mentre per la tele segueixin sortint els lloros de sempre i la gent miri el "yo soy tu dueña", el paper de la dona seguirà sent força subaltern. A més a més cada cop hi ha més violència de gènere entre gent jove, cosa que em fa pensar en un retrocés a les cavernes. 
La productivitat depèn més dels mitjans que de les persones, i ara, la dreta de sempre, la vol imposar com a  mesura del salari. Voler imposar la productivitat com a guia de retribució serveix per forçar horaris extres no remunerats i una falsa competitivitat entre companys de empresa que impedirà que s' uneixin per fer front a les problemàtiques laborals. 

LA REVOLTA ALS PAÏSOS ÀRABS

Feia temps que no em posava al blog, de fet, no crec que ningú em llegeixi, però suposo que, de vegades, és una manera de centrar les idees. Com veieu, l'estiu passat vaig estar a Jordània i, veritablement, si no fos per Petra i potser per la zona turística d'Àqaba, no em va agradar massa. El que sí que us puc dir és que allò és un règim totalitari i que no m'estranya en absolut que la gent es revolti. Hi ha dictadura i pobresa i això, sens dubte, engendra revolta. A Tunísia i a Egipte sembla que se n'estan sortint   tot i que ja es veurà com acaba la cosa. A Argèlia i Marroc serà difícil canviar les coses però potser  al menys les protestes aconseguiran millorar l'estat actual de les coses. Als Emirats, al Iemen i a Jordània sembla que no hi hagi prou força per tirar endavant però el que està sent realment un desastre és el que passa a Líbia. Crec que si be és cert que cada païs ha de resoldre els seus problemes (recordeu que a l' Espanya del XIX la gent cridava "vivan las caenas" abans que passar per afrancesats), la comunitat internacional hauria de evitar la massacre que s'està produint. No es tracta de deposar un règim (que per altra part ha estat cobejat abastament ) si no d'impedir que un boig assassini impunement.

PIC DE BASTIMENTS (2.883m)

25 de Novembre de 2009

Avui he tornat a pujar al pic de Bastiments. La veritat és que m’ha costat (m’estic fent vell) i, a més a més, havia una mica de boira a la part alta.

També hi havien trossos amb força neu i això feia que hagués d’anar amb molt de compte ja que he pujat amb bambes de muntanya que, des que les faig servir que no tinc lesions als peus.

Jo crec que la pujada té tres parts:

Fins al refugi d’Ull de Ter (2.235m). Des de l’aparcament del cotxe hi ha un desnivell de poc més de 40m. però la distancia es curta i es fa notar la pujada.

Fins al Coll de la Marrana (2.523m.)

I la pala final fins al cim (2.883m.)

Crec que he anat massa depressa al principi i això m’ha passat factura.

Per a qui no hi hagi anat mai, s’ha d’anar en direcció a les pistes de Vallter 2000 (Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Camprodón, Setcases…) i aparcar un cop passat el primer aparcament de l’Estació d’esquí en un revolt molt pronunciat abans d’arribar a les pistes.

¡Feliç Excursió!

LA TOSSA D'ALP (2.536 m.)

11 d'octubre de 2009

Pujar a la Tossa d’Alp (2.536 m) és fàcil des de Coll de Pal (2.070 m) on s’hi pot arribar en cotxe. Just a l’indicador de la cota és on s’ha de parar i no feu com jo que me’n vaig anar a la petita estació d’esquí que hi ha més endavant i,desprès, vaig haver de grimpar com una cabra. Seguint les marques blanques i vermelles s’hi arriba perfectament i el paisatge, si el dia és clar, es molt bonic. Al refugi del niu d’Àguila un Te costa 2,10€ i el microones trigui en escalfar-lo, però si enganxeu un dia ventós i fred com el d’aquest 11 d’octubre de 2009, és força reconfortant. Ànim! Que val la pena.

Map of the Sounds of Tokyo

Si poguéssim extreure ni que fossin 10 minuts del total del metratge de Map of the Sounds of Tokyo probablement tindríem un bon videoclip promocional de la ciutat de Tòquio (Japó). Tot això amb el patrocini de l’ICO, la TVE, la TV3...etc. Ah! Us preguntareu perquè he posat el títol en anglès. No és per esnobisme, passa que si aneu a la website, veureu que només està en anglès i en espanyol...i tot això amb el patrocini de nosaltres els contribuents!!. Pel que fa a la pel·lícula, val a dir que la Sra. Coixet l’ha manufacturat amb mestratge (potser abusant una mica dels plànols zenitals) i pensant segurament (deixeu-me ser malpensat) en el mercat USA, però, això sí, amb un guió ple de tòpics i carregat d’un pretès lirisme tan superficial que no admet la més mínima ironia. Al menys, si l’hagués fet l’Almodòvar, el pare de la noia morta hagués acabat enamorat del Yoshi (qui havia dit que els argentins eren psicòlegs?, està clar que també els japonesos dependents en un comerç de vins en son especialistes). Em sap greu també per l’amic Sergi López sempre tan professional i bon actor però que aquí queda realment molt per sota del seu nivell (a més a més hi passa alguna cosa amb l’auto doblatge a l’espanyol).Tanmateix la Rinko Kikuchi m’ha semblat el millor de la peli (juntament amb el videoclip de propaganda turística). De veritat, aneu a veure l’AntiChristº del Von Trier.

PUIGLLANÇADA 2009 (i 4)

...La Tornada la faig baixant per la pista del Sollell i remuntant cap el principi de la Comabella que baixo amb prou feines (no m'hagués mai imaginat que això estava tan empinat!!) i encara amb més dificultats quan enllaço amb la negra de l'Estadi (que he de baixar fent ziga-zagues com si esquiés).

Finalment per la Fontcanaleta arribo al cotxe a les 14,20 h. de la tarda.

Uf, quina suada!! M'he posat protector solar però em sembla que m'he oblidat del clatell i ara el tinc vermell.

Nota: L'endema de l'excursió vaig haver d'anar al podòleg que em va treure amdues ungles dels dits grossos d'ambdós peus. No es la primera vegada que em passa, em poso protectors però no hi ha manera. Si algú sap com fer-ho per evitar això SI US PLAU QUE M'HO DIGUI perquè jo penso seguir anant a la muntanya. Fí

PUIGLLANÇADA 2009 (3)

...Desprès, pujo per la pista de La Carena amb penes i treballs, però no sense admirar la gernació de floretes i plantetes que, sembla impossible que es puguin fer a aquesta alçada. A les 12,25 h. ja sóc al final del remuntador del Torrent Negre (2.270 m.) i d'aquí ja només es tracta de pujar més o menys pel dret fins els 2.409 m. del cim, on hi arribo a les 12,47 h. ....segueix (4)

PUIGLLANÇADA 2009 (2)

...Segueixo doncs cap a l'esquerra fins arribar, mitja hora desprès d'haver començat, a la cota 1.810, dit d'una altra manera, al verdader principi de la pujada.

A les 11,47h. em planto al principi de la pista Volta a la Muntanya Sagrada o, si voleu, al començament del remuntador del Torrent Negre (2.025 m.)

Aquí reposo una mica. ....segueix (3)

PUIGLLANÇADA 2009 (1)

Quantes vegades anant a esquiar a La Molina m'han agafat ganes de tornar-hi sense neu per resseguir les pistes caminant. El 19 de juliol de 2009 surto de l'aparcament del Telecabina d'Alp (1.675 m.) a les 11h. del matí i enfilo per la pista de la Volta a la Muntanya Sagrada. Al cap de 10 minuts arribo al Llac de la Molina (1.725 m.) i uns metres més amunt ja veig la bifurcació: Cap a l'esquerra el camí s'enfila en direcció al Torrent Negre i de la dreta baixa la pista dita Olímpica que ve del vessant Est de la Tossa. ...segueix (2)

Eleccions Europees

De veritat que no m'agrada que els cartells de propaganda dels socialistes portin les fotografies de personatges com Bush, Aznar,etc. Sembla com si el missatge només sigui en negatiu. Segur que hi haurà molta abstenció. Entre el bon temps i la manca de comprensió clara del que poden aportar les institucions supranacionals, l'interès cada cop minva més. Per altra part està força clar que la majoria de partits fan la seva propaganda en clau interna i moltes vegades sembla com si l'única motivació per anar a votar es fonamentés en que si no tinguessim aquestes institucions ens aniria pitjor. Crec que el fracàs de la prestesa Constitució Europea ens hauria d'haver ensenyat que no es tracta d'acontentar tothom sinó d'establir uns mínims de convivència que ens serveixin de patró, pero Ah¡¡¡ llavors hauriem de renunciar a tota una serie de litúrgies que tradicionalment han permés la supremacia d'uns determinatrs grups socials.

Goma a la Melsa

Avui s'ha sabut que el diumenge 29/juny/2008 els Mossos d'Esquadra, en reprimir uns aldarulls, van ferir greument l'intendent en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona que anava de paisà i a qui se li ha hagut de treure la melsa per l'impacte d'una pilota de goma. La notícia ha estat amagada durant 5 dies ¿?!!. Recentment s'ha tornat a autoritzar l'us per part dels mossos d'armament no convencional com el Kubotan que ja es va fer famós per provocar lesions veritablement greus. Ara, potser s'hauria de posar en qüestió l'us de les pilotetes que no discriminen l'objectiu i que poden lesionar persones no responsables com el cas del membre de la Guàrdia Urbana o joves o gent gran amb "perles" com la pèrdua de la melsa, o un ull... Reflexionem

Discriminació de génere

M’ha agradat la columna d’avui (02/06/2008) al Periódico de la Gemma Lienas (El torn/Homes, penseu en les vostres filles) no pas per les conclusions (si fos home,… lluitaria per millorar les condicions laborals de les dones) que recolzo en el sentit i la intenció però que no acabo d’estar-ne d’acord en la forma: Sembla com quan els humans ens plantegem de defensar l’hàbitat dels micos o de qualsevol espècie en extinció per evitar mals pitjors per a la nostra pròpia espècie, sinó per l’exposició clara d’una realitat que ens ha de facilitar la reflexió.
L’article traça amb claredat la trajectòria d’una entre tantes noies que tot i gaudir d’una formació d’alt nivell acaba renunciant a una carrera professional en pro d’assolir el rol de mestressa de casa d’una família més o menys tradicional en base a les dades publicades per la fundació CIREM (Centre d’iniciatives i recerques europees a la mediterrània) que diuen que “a Catalunya hi ha 32.000 dones amb estudis superiors que s’estimen més quedar-se a casa en lloc d’exercir la seva professió perquè les seves expectatives laborals no es corresponen amb la seva formació”.
Reflexionem:
Quants nois poden escollir entre quedar-se a casa o agafar una feina de nivell inferior a les seves aptituds?
És normal que una noia amb estudis superiors es resigni (potser caldria dir s’abandoni) a dependre econòmicament d’un noi que suposadament ha tingut més oportunitats malgrat estar menys preparat?
Estic convençut que la intenció de l’article és denunciar les discriminacions laborals i en això coincideixo plenament: En el món laboral, entre moltes altres injustícies, hi ha la de la discriminació per raons de gènere. Però ull! que és més fàcil parlar d’una societat que discrimina carregant una mica les tintes en que els nois són menys estudiosos i ho tenen més fàcil, que admetre que, entre tots, hem aplaudit una forma de progrés basada en la competitivitat sense límits que ha donat un extraordinari poder de divisió a les empreses que sota el paraigua de tot si val si es creix i amb incentivacions variables (en funció de la producció) han deixat que els propis treballadors, homes o dones, s’automarquessin la seva catalogació professional .....i clar, això no contempla la maternitat o la lactància.

HOTEL A LA CAPADÒCIA I ALTRES TEMES

Al suplement del Periódico de Catalunya del diumenge 28 d’octubre del 07, hi havia una informació relacionada amb un llogarret de Turquia situat a la Capadòcia on s’hi ha instal·lat un luxós hotel . La cosa no tindria més importància sinó fos que, de seguida, vaig reconèixer que l’havien posat on encara no fa quatre anys hi havia un paratge anomenat la Vall de la Imaginació . Ja sé que això significarà més riquesa pel país , però també significa perdre una referència certa del que en el seu dia, significava viure en aquests paratges. Ara, en la confortable habitació de l’hotel es farà molt difícil imaginar les parets socarrades pel fum del foc de llenya o el fred intens provocat pel corrent d’aire que es passeja entre els forats de les roques.
En un altre ordre de coses i ja que parlem de Turquia, seria interessant fixar-se en una altra zona, el Kurdistan situat a cavall entre Turquia, L’Irak i L’Iran està patint la continuació de tota una història d’invasions i genocidis.
________________________________________________________________________________
L’ICS ha hagut de readmetre al Dr. Jaume Morató del CAP Raval Sud a qui havia acomiadat per discrepar de les polítiques sanitàries en els CAP de Barcelona . Personalment penso que està bé que es rectifiqui però que, sens dubte, hi ha hagut algú que va donar l’ordre d’acomiadament i que ara hauria de ser cessat

vacances

Fa temps que no escric i, reconec que ara estic improvisant però no vull perdre aquest modus de "dir la teva". Bé avui han passat algunes coses: el RACC ha demostrat que els arguments de la Generalitat per limitar la velocitat són poc científics, la qual cosa albira més motius de caire electoral que de veritable interès pel bé de la comunitat. Per altra banda s'ha vist que els anuncis de la participació de Catalunya en la biennal de Venècia eren purament especulatius. Tot això no em sembla que invalidi el govern que tenim però sí que, d'alguna manera, ens prevé d'una política erràtica feta de cara a la galería. Finalment, com no! destacar que el sr Rodriguez Zapatero no ha volgut escoltar els arguments del sr Ibarretxe. Costa de creure que demanar l'opinió del poble respecte de qualsevol qüestió pugui ser il·legal...però és el que hi ha! i Compte!! millor això que una dictadura...Però avui he dit vacances i per això poso una imatge del llac Atitlan de Guatemala. Seguirem parlant

Pedagogia vs Violència domèstica

Cada dia surt la notícia d'alguna mort per causa de la violència domèstica. És realment molt trist. Diuen les autoritats que es milloraran els sistemes de prevenció i es perfeccionran les lleis corresponents.
He sentit a dir que al Països Baixos se li entrega a l'immigrant un triptic informatiu en el que se li explica que si vol ressidir al païs haurà de saber conviure amb la normativa que permet i respecta coses com l'homosexualitat, el topless i la discrepància política.
Crec que el govern del nostre païs, a més a més de prendre mesures de caire judicial i policial hauria de fer PEDAGOGIA. Per exemple passar per televisió un anunci amb la frase "sigues feliç, si no t'entens amb la parella, DIVORCIAT" o "recorda que tenim llei del divorci, més val un mal divorci que un bon assessinat".
Crec que l'esglèsia catòlica i els de sempre no trigarien en dir que el govern incita a la ruptura de la familia i és per això, pel cost electoral d'aquesta mena de pedagogia, que el govern (de l'estat, autonòmic... tan se val) evita fer arribar al conjunt de la ciutadania un missatge clar que hi ha vida més enllà d'una relació malmesa. Estic convençut que si en el moment en que el conjuje, ferit per la gelosia o el desamor, està planejant la sagnant venjança, passessin per la tele un missatge de superació, alguna que altra desgràcia s'hauria evitat. Bona nit

TORNEM-HI

S'han acabat les vacances i cal tornar a la rutina diaria.
Més endavant potser m'animi a explicar algunes coses de les meves vacances, però de moment ja veieu per la foto que sóc partidari de prendres les coses amb molta filosofia. SALUT

de la sang, Beirut , Gaza...

L'altre dia vaig anar a donar sang. Era la darrera hora de la tarda i hi havia una bona cua. Això em va alegrar alhora que em va sorprendre. És bo que hi hagi aquest sentiment solidari entre la població. Jo sempre he anat a les recullides de sang a la empresa però la darrera vegada es va fer tard (era fins el migdia) i el personal sanitari va tancar el xiringuito sense massa miraments. En canvi, l'altre dia van seguir fins més enllà de les 10 de la nit compartint, crec jo, la bona causa amb els donants.
Sang, sang, Segurament en farà falta molta per els ferits que els obusos d'Israel estàn provocant al Líban (als morts ja no els hi caldrà res). Tot això ens demostra que, com sempre, les lleis són per als débils. M'explico: Per començar països com els USA no reconèixen els tribunals internacionals ni cumpleixen les lleis internacionals i...no passa res. Pel que fa a Israel sembla que, en teoria, si un país detecta que un Estat veí dona suport al terrorisme ho hauria de dir a les organitzacions internacionals i aquestes obrar en conseqüència...però quan es té la força no cal recòrrer a ningú, ... les lleis per als febles.
La Franja de Gaza. Les lleis són per als débils sempre que no siguin excessivament débils. Sembla ser que els Palestins ja no denuncien els atacs d'Israel... Al capdevall ningú li pararà els peus al principal aliat dels USA a la zona.

del senyor president i les lleis...

Hi havia una vegada una ciutat que va patir moltes morts per culpa de l'odi d'uns quants.
El president de l'Estat on pertenyia aquella ciutat va voler fer justícia matant a molts habitants de la terra que suposadament amagaba els organitzadors de la masacre. els soldats d'aquell país van tractar de defensar el seu poble i molts van morir. Uns quants van ser fets presoners. Llavors el senyor president va decidir que aquells presoners no tenien els drets minims que les convencions del països civilitzats establien i els va tancar en una illa. Més endevant, els altres països li van dir que no podia tenir tant de temps tancats aquells homes sense un judici just. el senyor president va pensar que qualsevol tribunal de justicia els deixaria anar puix que eren nomes presoners de guerra que cumplien com a soldats i va pensar que el millor era crear ell mateix un tribunal que pugues controlar. Poc a poc els més entenimentats d'aquell país van veure que no podien anar enrera tornant a la llei del més fort i van decidir anular la llei d'aquell president dient-li que éll no era ningú per prendre's la justícia a la seva mida.
Un altre país que també havía patit molt, va deixar de patir ocupant un territori on hi havien viscut persones sencilles que a partir de llavors van començar a patir. els foragitats van convertir-se en proscrits lluitant com bandolers per recuperar part de la seva terra. Els primers patidors ara tenen potentíssimes armes i ataquen els altres infeliços sense que ningú els hi digui res. bona nit...si més no

A la foguera de Sant Joan....

A la foguera de Sant Joan

s'hi han dut el Pasqui pel davant

tot i haver fet passar

per l'embut...

l'Estatut

la qual cosa es un mèrit

ben merescut.

l'important es haver-ho pogut celebrar amb els amics...i al setembre ja poarlarem de política

Més de l'Estatut....

Segueixo pensant que una Carta Magna ha de ser concreta en quan a principis però sense caure en el desig de consens a qualsevol preu que provoqui matitzacions multidireccionals que finalment només porten a les vaguetats. Això, més o menys, ho deia l'altre dia referint-me a la Constitució Europea. En el cas de l'Estatut també sembla que passi quelcom semblant. Per exemple, l'Estatut del 79 te 57 articles a més a més del preàmbul i de les disposicions addicionals i transitòries. El que ara es proposa en té 223. Si realment l'increment d'articles volgués dir més competències i majors drets seria la repera. Però tinc la impressió que hi ha molta palla. Això no obstant no vol dir que no hi hagi alguna millora. Entenc que la iniciativa de publicar a la xarxa el text de l'estatut amb els retalls, les modificacions i els afegitons fets finalment al Parlament espanyol pot significar una bona eina per als historiadors i analistes polítics. Però en aquest moments provaca un lògic desencant encaminat a la victòria del NO. Personalment penso que no es oportú i que el que es tracta es de dir si preferim el text del 79 o el del 2006 deixant apart allò que hagués pogut ser però que de totes totes avui per avui no serà.

Del Debat, el Roland Garros... i la Patum

Avui, a TV3 el Josep Cuní ha moderat el debat de l’Estatut amb els representants de les forces polítiques catalanes: PP, CIU, ICV, ERC i PSC. Tots anaven amb corbata de ratlles menys el Joan Saura de ICV que anava sense i el Miquel Iceta que la portava de color salmó però, això sí, la camisa que duia era de ratlles.
La veritat és que s’han estat tirant (civilitzadament, és clar) els “trastos” pel cap i tret del Josep Piqué (que estava molt “out” i poca cosa ha dit) els demés tampoc és que hagin defensat molt –amb arguments coherents- les seves opcions.
Ah! el Nadal (Manacor 3-6-2006) ha guanyat per segona vegada el Roland Garros. Me n’alegro. El tenis no m’agrada especialment però aquest xaval em cau bé.
Aquesta setmana que ve es farà la Patum a Berga. Qui tingués 20 anys.....

de l’hangar, el BCE i poca cosa més...

Llegeixo a El Periódico que AENA ha cedit a Iberia 26500 ha. a l’aeroport del Prat per fer un hangar pels seus avions. Sembla ser que Iberia frenarà la seva decisió de suprimir determinats vols. Resulta que una empresa privada pot fer el que vulgui però l’estat amb els nostres diners pot “ajudar” (serà subornar?) per que no es passin amb mesures impopulars. Buf, quin embolic!
El BCE ha pujat un quartet el tipus de referència. Desprès que uns quants es fessin d’or amb l’especulació immobiliària, ara és el torn de frenar l’accés de les classes populars a la propietat descavalcant, de passada,
els que per no poder pagar la quota hauran de desprendre-se'n a baix preu.



del meu poble, la llei i d’altres facècies...
(això està fet ahir, 7 de juny però no ho vaig poder penjar)

Avui, al meu poble, els treballadors de la Braun comencen a sospitar que el sistema capitalista té coses no massa agradables...
Ahir, el “Tribunal Supremo” de l’estat espanyol va concloure que animar a participar en un referèndum des del govern, tot i que sense cap consigna, podia anar contra les lleis electorals .
La llei, malauradament , potser no podrà evitar que, un cop pagades les indemnitzacions corresponents, la fàbrica tanqui. Un any i mig d’atur i als quaranta cinc o cinquanta ves a cercar una feina que et permeti seguir pagant la hipoteca. Al menys, els serfs adscrits a la gleva, ho estaven per a tota la vida.
Entre els drets fonamentals de la persona, jo diria que hi ha el dret a votar. Els ciutadans votem uns representants que van prenent decisions, algunes de les quals aquests mateixos representants les plantegen de tornada per a demanar la ratificació i el consentiment dels seus representats, ja que, per molt representants legítims que siguin, la llei i el sentit comú fan que calgui aquesta mena de viatge d’anada i tornada. El sentit comú diu que és lògic que aquest representants vulguin saber, de quants més millor, la opinió dels seus representats. No és lògic animar a la participació? No se com em ve a la ment el record d’aquell censor de l’època franquista que per dissimular un adulteri en la pel·lícula “Mogambo”, el va convertir en un incest. bona nit

De cinema, l’estatut i altres...

Avui he anat a veure Un franco 14 pesetas de Carlos Iglesias i m’agradat força. Potser resulta una mica llacrimògena (cosa que qui sap si la farà optar als Goya de l’any que ve) però el que més m’ha interessat és que darrera l’anècdota hi podriem extreure una reflexió envers l’actual immigració al nostre país. D’acord que eren altres temps... però recordem que amb l’arribada de la democràcia i la millora de les condicions de vida, molts dels que havien marxat van tornar. Realment no seria possible en un termini més o menys curt ajudar a millorar les condicions de vida d’els que ara venen? de què serveix la ONU?.
I, parlant de les Nacions Unides, avui a La Vanguardia hi ha un artícle de la Myriam Josa referent als camps de refugiats de Darfur al Sudàn que és veitablement esfereïdor.
Finalment avui he pogut escoltar un parell més d’anuncis de propaganda de l’estatut: el de CIU que ens parla d’una obvietat com és que ara els cotxes són millors que l’any 79 i que tenim mòbil i televisió en colors.. fent un paral·lelisme entre els avenços científics i tècnics i l’evolució de les lleis. Home! jo els hi diria que si miren el Dret Romà de fa més de 2000 anys veuran que la cosa no ha evolucionat tant. Els d’ICV diuen que anirem tan bé. serem més ecològics, tindrem més escoles etc. Personalment m’agradaria trobar els artícles concrets que facin comprendre que això serà veritat. Au, Bona nit.

De l'ètica, els gossets, l'estatut i......

Estic cansat i sense masses ganes de parlar però això d'ensenyar ètica als marines americans es, des d'el meu punt de vista, una vertadera cortina de fum. Crec que la por a morir et fa segregar suficient adrenalina per anul·lar-te la consciència a l'hora de matar. el problema és que potser en molts casos la consciència ja ha estat previament embrutida abans d'ingressar a l'exèrcit. els governs s'aprofiten de l'atur i la ignorància per al reclutament d'eines de mort.
Si els meus impostos serveixen per a pagar als jutges, no vull que perdin el temps decidint les hores de visita al gos de la parella que se separa.
No voldria que amb l'estatut passés el mateix que amb la constitució europea....
Una Constitució (i en certa manera un Estatut també) és un conjunt de principis bàsics que desprès generaran lleis més concretes, reglaments, etc. Tinc la impressió que amb la constitució europea es va voler fer un text que, per evitar que les futures lleis puguessin anar malament als interessos dels diferents governants, anava massa a la concreció fent-la excesivament tècnica i incomprensible. Avui he sentit per la ràdio la propaganda del PSC (...es que si diem que no, afavorim al PP) i d'ERC (...en Zapatero va dir que respectaria el que va sortir del Parlament català...) i en cap d'elles he sentit un missatge clar del tipus "...el nou estatut diu TAL i, per tant, passarà TAL que afavorirà..." ó "...amb el nou estatut TAL, que ja teniem, ho deixarem de gaudir..). De moment, tot el que sento són vaguetats.

...Ah! la figuera és de Formentera. xula, oi?

D'Iberia, L'Estatut i d'altres coses...
Iberia diu que deixerà de volar cap a destinacions importants des de Barcelona. Les raons, diuen, són económiques i afegeixen que és una companyía privada. La veritat és que no fan tants anys aquesta companyía privada era pràcticament un monopoli de l'estat i que el 2005 ha donat uns guanys de 396 MM € (95% més que el 2004) i que la ocupació mitjana fóu d'un 77%. per mi, això fa tuf de maniobra política.
Avui comença la campanya de L'Estatut. Que cadascú faci el que vulgui... però personalment penso que els desacords en el govern no són el millor rerafons per a una consulta d'aquesta mena. la meva recomanació és anar al web de la Generalitat on hi ha una comparativa entre l'estatut del 79 i l'actual. evidentment no és tracta de creure's tot el que hi diu però podem fer-nos una idea d'allò que ens interesa partint dels textos originals. El de la fotu és en Ryuichi Sakamoto (Nakano 1952) y us recomano la seva música com,per exemple, la banda sonora de la peli "Merry Christmas Mr. Laurence" del 1983 dirigida per Nagisa Oshima (Okayana 1932)

De la Jurado, l’Imamura i altres..
Des del meu punt de vista és indignant el circ que s’està muntant al voltant de l’agonia d’aquesta pobra dona. Podria dir que em sap greu per la importància del personatge, o pels sentiments dels seus familiars però no estic segur que això fos sincer per part meva ja que ni a ella ni als seus els conec de res i cada dia moren o agonitzen milers de persones sense que pugui dir que em sap vertaderament greu. La veritat és que el que em produeix més rebuig és la imatge que es projecte d’una població que ,amb la seva audiència mediàtica, provoca que hi hagin una colla de professionals que, com rapinyaires, facin un espectacle d’allò que hauria de ser el més natural del món: una persona d’una certa edat emmalalteix i es mor...La Jurado http://groups.msn.com/ROCIOJURADOLaMasGrande és un personatge que suposo ha arrelat en la banda sonora de la vida de molta gent. Com que no és el meu cas, penso que potser no sóc capaç d’entendre el fenomen. Llavors em plantejo en què passarà a TV3 o a les ràdios catalanes el dia , espero que llunyà, en que el Serrat http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Manuel_Serrat es posi d’aquesta tessitura. Crec que caldria evitar aquesta mena d’espectacles sense deixar d’honorar a les persones que d’una manera pacífica i com a conseqüència d’un treball ben fet han esdevingut icones d’un país.
Ahir va morir el Shohei Imamura (Tokio 1926) http://www.monteuve.com/filmografia/imamura.html Tinc un record força nítid de “La Balada del Narayama” de l’any 1983. És una peli que em va agradar força, crec que la vaig veure al Capsa de Barcelona precedida d’un interessant curt en que Salvador Espriu en català i el llavors lendakari Karlos Garaitcoetchea en basc, recitaven el poema La Casa del meu Pare (Nire Ait Aren Etxea) que el poeta basc Gabriel Aresti (1933-1975) http://www.basquepoetry.net va escriure l’any 1963