CURSA DE MUNTANYA DE GELIDA

El diumenge 9 d'octubre es va celebrar la 1a. Cursa Solidària de Muntanya de Gelida organitzada pel Club Excursionista de Gelida a benefici de la Fundació Sant Joan de Déu.

   D'un total de 13,8 km, els 6 primers eren de pujada amb gairebé 450 m. de desnivell, dels quals n'hi havia 300 en tan sols 2 km. He de dir que en aquest tros vaig haver de caminar perquè era molt empinat.

 Però, vaja, de 172 participants, van acabar la cursa 139 fent el primer un temps de 58': 55'' i el darrer 3h:31':18''. Jo crec que, per l'edat que tinc, no vaig fer mal paper i vaig arribar el 90 amb 1h:40':11''

Lluita de Clans

Deia Marx en el seu Manifest Comunista que la Història era la història de la lluita de classes i, certament, es referia al fet que en el decurs dels temps els grups socials (classes) més desfavorits lluitaven contra els que tenien el poder. Des de el meu punt de vista, això aboca cap a una visió de lluita de bons contra dolents amb el sobreentès que amb la victòria dels primers s'assoliria un món sense injustícies ....i no és així. Els grups socials han seguit a uns líders, a vegades del seu propi grup i altres vegades vinguts d'altres grups ( intel·lectuals ) que quan han arribat al poder han instaurat una nova classe dominant, més o menys a l'estil de l'anterior a la que hi han incorporat aquells elements pertanyents al grup social oprimit que han mostrat prou fidelitat als líders. Però el gruix de la classe social oprimida segueix sent el mateix. N'han sortit alguns (els que s'han incorporat al poder) i n'han entrat altres (els descavalcats) però tot segueix igual. A la fi tot es redueix a una lluita de clans com a les dinasties de l'antic Egipte o actualment, sens dubte, a Tunísia, Líbia o qui sap si al modern Egipte. I en les democràcies del primer món passa alguna cosa semblant: Els partits es tornen en el poder polític però ¿a quin grup social pertanyen els diversos partits amb opcions reals d'accedir al poder? ¿quina diferència hi ha entre un socialdemòcrata, un democratacristià, un liberal o un populista?. Tots pertanyen al mateix grup social, No?

Pensant en el Japó

Crec que el Japó, habitualment, preveu els desastres naturals i no escatima esforços sabent que el territori es troba al damunt d'una zona de col·lisió de plaques. No obstant això, de vegades, la magnitud de la tragèdia supera les previsions. El dolor que, tot plegat, provoca en la gent que viu de prop la tragèdia es transforma en una gran tristesa pels que tenim la sort de no haver-ne patit les conseqüències directament. Una altra cosa és el que està passant a Fukushima. L' energia nuclear potser sigui necessària ja que ens hem acostumat a viure amb grans comoditats però el que no es pot permetre és que es posin en perill vides humanes. Crec que es exemplar la decisió que s'ha pres a Alemanya de revisar les seves centrals nuclears i jo crec que ho faran. Però dubto que les revisions que han anunciat a Espanya es facin realment a consciència . Es més, tot i que segur que es faran algunes actuacions, crec que si es tracta d'alguna cosa grossa,  tractaran de tapar-ho perquè no hi han diners. Més enllà dels 30 anys, les centrals s'han fet  molt velles i el govern en lloc de lamentar-se,  hauria de preveure i preparar el recanvi.

DIA DE LA DONA TREBALLADORA-PAGAR PER PRODUCTIVITAT

Avui és 8 de març i des de les institucions s'han fet alguns actes de reconeixement. També algunes empreses procuren omplir les quotes de dones...però mentre per la tele segueixin sortint els lloros de sempre i la gent miri el "yo soy tu dueña", el paper de la dona seguirà sent força subaltern. A més a més cada cop hi ha més violència de gènere entre gent jove, cosa que em fa pensar en un retrocés a les cavernes. 
La productivitat depèn més dels mitjans que de les persones, i ara, la dreta de sempre, la vol imposar com a  mesura del salari. Voler imposar la productivitat com a guia de retribució serveix per forçar horaris extres no remunerats i una falsa competitivitat entre companys de empresa que impedirà que s' uneixin per fer front a les problemàtiques laborals. 

LA REVOLTA ALS PAÏSOS ÀRABS

Feia temps que no em posava al blog, de fet, no crec que ningú em llegeixi, però suposo que, de vegades, és una manera de centrar les idees. Com veieu, l'estiu passat vaig estar a Jordània i, veritablement, si no fos per Petra i potser per la zona turística d'Àqaba, no em va agradar massa. El que sí que us puc dir és que allò és un règim totalitari i que no m'estranya en absolut que la gent es revolti. Hi ha dictadura i pobresa i això, sens dubte, engendra revolta. A Tunísia i a Egipte sembla que se n'estan sortint   tot i que ja es veurà com acaba la cosa. A Argèlia i Marroc serà difícil canviar les coses però potser  al menys les protestes aconseguiran millorar l'estat actual de les coses. Als Emirats, al Iemen i a Jordània sembla que no hi hagi prou força per tirar endavant però el que està sent realment un desastre és el que passa a Líbia. Crec que si be és cert que cada païs ha de resoldre els seus problemes (recordeu que a l' Espanya del XIX la gent cridava "vivan las caenas" abans que passar per afrancesats), la comunitat internacional hauria de evitar la massacre que s'està produint. No es tracta de deposar un règim (que per altra part ha estat cobejat abastament ) si no d'impedir que un boig assassini impunement.

PIC DE BASTIMENTS (2.883m)

25 de Novembre de 2009

Avui he tornat a pujar al pic de Bastiments. La veritat és que m’ha costat (m’estic fent vell) i, a més a més, havia una mica de boira a la part alta.

També hi havien trossos amb força neu i això feia que hagués d’anar amb molt de compte ja que he pujat amb bambes de muntanya que, des que les faig servir que no tinc lesions als peus.

Jo crec que la pujada té tres parts:

Fins al refugi d’Ull de Ter (2.235m). Des de l’aparcament del cotxe hi ha un desnivell de poc més de 40m. però la distancia es curta i es fa notar la pujada.

Fins al Coll de la Marrana (2.523m.)

I la pala final fins al cim (2.883m.)

Crec que he anat massa depressa al principi i això m’ha passat factura.

Per a qui no hi hagi anat mai, s’ha d’anar en direcció a les pistes de Vallter 2000 (Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Camprodón, Setcases…) i aparcar un cop passat el primer aparcament de l’Estació d’esquí en un revolt molt pronunciat abans d’arribar a les pistes.

¡Feliç Excursió!

LA TOSSA D'ALP (2.536 m.)

11 d'octubre de 2009

Pujar a la Tossa d’Alp (2.536 m) és fàcil des de Coll de Pal (2.070 m) on s’hi pot arribar en cotxe. Just a l’indicador de la cota és on s’ha de parar i no feu com jo que me’n vaig anar a la petita estació d’esquí que hi ha més endavant i,desprès, vaig haver de grimpar com una cabra. Seguint les marques blanques i vermelles s’hi arriba perfectament i el paisatge, si el dia és clar, es molt bonic. Al refugi del niu d’Àguila un Te costa 2,10€ i el microones trigui en escalfar-lo, però si enganxeu un dia ventós i fred com el d’aquest 11 d’octubre de 2009, és força reconfortant. Ànim! Que val la pena.

Map of the Sounds of Tokyo

Si poguéssim extreure ni que fossin 10 minuts del total del metratge de Map of the Sounds of Tokyo probablement tindríem un bon videoclip promocional de la ciutat de Tòquio (Japó). Tot això amb el patrocini de l’ICO, la TVE, la TV3...etc. Ah! Us preguntareu perquè he posat el títol en anglès. No és per esnobisme, passa que si aneu a la website, veureu que només està en anglès i en espanyol...i tot això amb el patrocini de nosaltres els contribuents!!. Pel que fa a la pel·lícula, val a dir que la Sra. Coixet l’ha manufacturat amb mestratge (potser abusant una mica dels plànols zenitals) i pensant segurament (deixeu-me ser malpensat) en el mercat USA, però, això sí, amb un guió ple de tòpics i carregat d’un pretès lirisme tan superficial que no admet la més mínima ironia. Al menys, si l’hagués fet l’Almodòvar, el pare de la noia morta hagués acabat enamorat del Yoshi (qui havia dit que els argentins eren psicòlegs?, està clar que també els japonesos dependents en un comerç de vins en son especialistes). Em sap greu també per l’amic Sergi López sempre tan professional i bon actor però que aquí queda realment molt per sota del seu nivell (a més a més hi passa alguna cosa amb l’auto doblatge a l’espanyol).Tanmateix la Rinko Kikuchi m’ha semblat el millor de la peli (juntament amb el videoclip de propaganda turística). De veritat, aneu a veure l’AntiChristº del Von Trier.

PUIGLLANÇADA 2009 (i 4)

...La Tornada la faig baixant per la pista del Sollell i remuntant cap el principi de la Comabella que baixo amb prou feines (no m'hagués mai imaginat que això estava tan empinat!!) i encara amb més dificultats quan enllaço amb la negra de l'Estadi (que he de baixar fent ziga-zagues com si esquiés).

Finalment per la Fontcanaleta arribo al cotxe a les 14,20 h. de la tarda.

Uf, quina suada!! M'he posat protector solar però em sembla que m'he oblidat del clatell i ara el tinc vermell.

Nota: L'endema de l'excursió vaig haver d'anar al podòleg que em va treure amdues ungles dels dits grossos d'ambdós peus. No es la primera vegada que em passa, em poso protectors però no hi ha manera. Si algú sap com fer-ho per evitar això SI US PLAU QUE M'HO DIGUI perquè jo penso seguir anant a la muntanya. Fí

PUIGLLANÇADA 2009 (3)

...Desprès, pujo per la pista de La Carena amb penes i treballs, però no sense admirar la gernació de floretes i plantetes que, sembla impossible que es puguin fer a aquesta alçada. A les 12,25 h. ja sóc al final del remuntador del Torrent Negre (2.270 m.) i d'aquí ja només es tracta de pujar més o menys pel dret fins els 2.409 m. del cim, on hi arribo a les 12,47 h. ....segueix (4)

PUIGLLANÇADA 2009 (2)

...Segueixo doncs cap a l'esquerra fins arribar, mitja hora desprès d'haver començat, a la cota 1.810, dit d'una altra manera, al verdader principi de la pujada.

A les 11,47h. em planto al principi de la pista Volta a la Muntanya Sagrada o, si voleu, al començament del remuntador del Torrent Negre (2.025 m.)

Aquí reposo una mica. ....segueix (3)

PUIGLLANÇADA 2009 (1)

Quantes vegades anant a esquiar a La Molina m'han agafat ganes de tornar-hi sense neu per resseguir les pistes caminant. El 19 de juliol de 2009 surto de l'aparcament del Telecabina d'Alp (1.675 m.) a les 11h. del matí i enfilo per la pista de la Volta a la Muntanya Sagrada. Al cap de 10 minuts arribo al Llac de la Molina (1.725 m.) i uns metres més amunt ja veig la bifurcació: Cap a l'esquerra el camí s'enfila en direcció al Torrent Negre i de la dreta baixa la pista dita Olímpica que ve del vessant Est de la Tossa. ...segueix (2)

Eleccions Europees

De veritat que no m'agrada que els cartells de propaganda dels socialistes portin les fotografies de personatges com Bush, Aznar,etc. Sembla com si el missatge només sigui en negatiu. Segur que hi haurà molta abstenció. Entre el bon temps i la manca de comprensió clara del que poden aportar les institucions supranacionals, l'interès cada cop minva més. Per altra part està força clar que la majoria de partits fan la seva propaganda en clau interna i moltes vegades sembla com si l'única motivació per anar a votar es fonamentés en que si no tinguessim aquestes institucions ens aniria pitjor. Crec que el fracàs de la prestesa Constitució Europea ens hauria d'haver ensenyat que no es tracta d'acontentar tothom sinó d'establir uns mínims de convivència que ens serveixin de patró, pero Ah¡¡¡ llavors hauriem de renunciar a tota una serie de litúrgies que tradicionalment han permés la supremacia d'uns determinatrs grups socials.

Goma a la Melsa

Avui s'ha sabut que el diumenge 29/juny/2008 els Mossos d'Esquadra, en reprimir uns aldarulls, van ferir greument l'intendent en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona que anava de paisà i a qui se li ha hagut de treure la melsa per l'impacte d'una pilota de goma. La notícia ha estat amagada durant 5 dies ¿?!!. Recentment s'ha tornat a autoritzar l'us per part dels mossos d'armament no convencional com el Kubotan que ja es va fer famós per provocar lesions veritablement greus. Ara, potser s'hauria de posar en qüestió l'us de les pilotetes que no discriminen l'objectiu i que poden lesionar persones no responsables com el cas del membre de la Guàrdia Urbana o joves o gent gran amb "perles" com la pèrdua de la melsa, o un ull... Reflexionem

Discriminació de génere

M’ha agradat la columna d’avui (02/06/2008) al Periódico de la Gemma Lienas (El torn/Homes, penseu en les vostres filles) no pas per les conclusions (si fos home,… lluitaria per millorar les condicions laborals de les dones) que recolzo en el sentit i la intenció però que no acabo d’estar-ne d’acord en la forma: Sembla com quan els humans ens plantegem de defensar l’hàbitat dels micos o de qualsevol espècie en extinció per evitar mals pitjors per a la nostra pròpia espècie, sinó per l’exposició clara d’una realitat que ens ha de facilitar la reflexió.
L’article traça amb claredat la trajectòria d’una entre tantes noies que tot i gaudir d’una formació d’alt nivell acaba renunciant a una carrera professional en pro d’assolir el rol de mestressa de casa d’una família més o menys tradicional en base a les dades publicades per la fundació CIREM (Centre d’iniciatives i recerques europees a la mediterrània) que diuen que “a Catalunya hi ha 32.000 dones amb estudis superiors que s’estimen més quedar-se a casa en lloc d’exercir la seva professió perquè les seves expectatives laborals no es corresponen amb la seva formació”.
Reflexionem:
Quants nois poden escollir entre quedar-se a casa o agafar una feina de nivell inferior a les seves aptituds?
És normal que una noia amb estudis superiors es resigni (potser caldria dir s’abandoni) a dependre econòmicament d’un noi que suposadament ha tingut més oportunitats malgrat estar menys preparat?
Estic convençut que la intenció de l’article és denunciar les discriminacions laborals i en això coincideixo plenament: En el món laboral, entre moltes altres injustícies, hi ha la de la discriminació per raons de gènere. Però ull! que és més fàcil parlar d’una societat que discrimina carregant una mica les tintes en que els nois són menys estudiosos i ho tenen més fàcil, que admetre que, entre tots, hem aplaudit una forma de progrés basada en la competitivitat sense límits que ha donat un extraordinari poder de divisió a les empreses que sota el paraigua de tot si val si es creix i amb incentivacions variables (en funció de la producció) han deixat que els propis treballadors, homes o dones, s’automarquessin la seva catalogació professional .....i clar, això no contempla la maternitat o la lactància.

HOTEL A LA CAPADÒCIA I ALTRES TEMES

Al suplement del Periódico de Catalunya del diumenge 28 d’octubre del 07, hi havia una informació relacionada amb un llogarret de Turquia situat a la Capadòcia on s’hi ha instal·lat un luxós hotel . La cosa no tindria més importància sinó fos que, de seguida, vaig reconèixer que l’havien posat on encara no fa quatre anys hi havia un paratge anomenat la Vall de la Imaginació . Ja sé que això significarà més riquesa pel país , però també significa perdre una referència certa del que en el seu dia, significava viure en aquests paratges. Ara, en la confortable habitació de l’hotel es farà molt difícil imaginar les parets socarrades pel fum del foc de llenya o el fred intens provocat pel corrent d’aire que es passeja entre els forats de les roques.
En un altre ordre de coses i ja que parlem de Turquia, seria interessant fixar-se en una altra zona, el Kurdistan situat a cavall entre Turquia, L’Irak i L’Iran està patint la continuació de tota una història d’invasions i genocidis.
________________________________________________________________________________
L’ICS ha hagut de readmetre al Dr. Jaume Morató del CAP Raval Sud a qui havia acomiadat per discrepar de les polítiques sanitàries en els CAP de Barcelona . Personalment penso que està bé que es rectifiqui però que, sens dubte, hi ha hagut algú que va donar l’ordre d’acomiadament i que ara hauria de ser cessat

vacances

Fa temps que no escric i, reconec que ara estic improvisant però no vull perdre aquest modus de "dir la teva". Bé avui han passat algunes coses: el RACC ha demostrat que els arguments de la Generalitat per limitar la velocitat són poc científics, la qual cosa albira més motius de caire electoral que de veritable interès pel bé de la comunitat. Per altra banda s'ha vist que els anuncis de la participació de Catalunya en la biennal de Venècia eren purament especulatius. Tot això no em sembla que invalidi el govern que tenim però sí que, d'alguna manera, ens prevé d'una política erràtica feta de cara a la galería. Finalment, com no! destacar que el sr Rodriguez Zapatero no ha volgut escoltar els arguments del sr Ibarretxe. Costa de creure que demanar l'opinió del poble respecte de qualsevol qüestió pugui ser il·legal...però és el que hi ha! i Compte!! millor això que una dictadura...Però avui he dit vacances i per això poso una imatge del llac Atitlan de Guatemala. Seguirem parlant

Pedagogia vs Violència domèstica

Cada dia surt la notícia d'alguna mort per causa de la violència domèstica. És realment molt trist. Diuen les autoritats que es milloraran els sistemes de prevenció i es perfeccionran les lleis corresponents.
He sentit a dir que al Països Baixos se li entrega a l'immigrant un triptic informatiu en el que se li explica que si vol ressidir al païs haurà de saber conviure amb la normativa que permet i respecta coses com l'homosexualitat, el topless i la discrepància política.
Crec que el govern del nostre païs, a més a més de prendre mesures de caire judicial i policial hauria de fer PEDAGOGIA. Per exemple passar per televisió un anunci amb la frase "sigues feliç, si no t'entens amb la parella, DIVORCIAT" o "recorda que tenim llei del divorci, més val un mal divorci que un bon assessinat".
Crec que l'esglèsia catòlica i els de sempre no trigarien en dir que el govern incita a la ruptura de la familia i és per això, pel cost electoral d'aquesta mena de pedagogia, que el govern (de l'estat, autonòmic... tan se val) evita fer arribar al conjunt de la ciutadania un missatge clar que hi ha vida més enllà d'una relació malmesa. Estic convençut que si en el moment en que el conjuje, ferit per la gelosia o el desamor, està planejant la sagnant venjança, passessin per la tele un missatge de superació, alguna que altra desgràcia s'hauria evitat. Bona nit

TORNEM-HI

S'han acabat les vacances i cal tornar a la rutina diaria.
Més endavant potser m'animi a explicar algunes coses de les meves vacances, però de moment ja veieu per la foto que sóc partidari de prendres les coses amb molta filosofia. SALUT

de la sang, Beirut , Gaza...

L'altre dia vaig anar a donar sang. Era la darrera hora de la tarda i hi havia una bona cua. Això em va alegrar alhora que em va sorprendre. És bo que hi hagi aquest sentiment solidari entre la població. Jo sempre he anat a les recullides de sang a la empresa però la darrera vegada es va fer tard (era fins el migdia) i el personal sanitari va tancar el xiringuito sense massa miraments. En canvi, l'altre dia van seguir fins més enllà de les 10 de la nit compartint, crec jo, la bona causa amb els donants.
Sang, sang, Segurament en farà falta molta per els ferits que els obusos d'Israel estàn provocant al Líban (als morts ja no els hi caldrà res). Tot això ens demostra que, com sempre, les lleis són per als débils. M'explico: Per començar països com els USA no reconèixen els tribunals internacionals ni cumpleixen les lleis internacionals i...no passa res. Pel que fa a Israel sembla que, en teoria, si un país detecta que un Estat veí dona suport al terrorisme ho hauria de dir a les organitzacions internacionals i aquestes obrar en conseqüència...però quan es té la força no cal recòrrer a ningú, ... les lleis per als febles.
La Franja de Gaza. Les lleis són per als débils sempre que no siguin excessivament débils. Sembla ser que els Palestins ja no denuncien els atacs d'Israel... Al capdevall ningú li pararà els peus al principal aliat dels USA a la zona.