COSTABONA 3-11-2013

Molt poca visibilitat  per començar a pujar el Costabona però posats a fer.... . A la Collada Fonda (1.875 m) a mig camí de la pista que va d'Espinavell  a Setcases, es deixa el vehicle i es comença a pujar seguint el filat de separació de ramats. De moment encara s'hi veu una mica.

 

S'intensifica la boira i els cavalls ni se n'enteren

 

 

Arribo al Pla de Serres i pràcticament no s'hi veu res. Malgrat tot, decideixo continuar perquè, de moment es veuen els senyals de color groc que porten cap el Coll de Pal . No hi ha ningú i tinc por de perdrem.

A l'esquerra es veu el refugi de Costabona (2.168m) però, finalment decideixo tornar enrera. Per sort, porto uns 10 minuts baixant i em trobo amb una parella , el Josep i la Tresa, que sembla que ho tenen molt clar i els hi demano d'anar amb ells per no perdrem. Son muntanyers experimentats. El Josep ha fet l'Aconcagua, l'Ararat i ha estat per l'Himàlaia. Son d'Olot i de la meva edat (la Tresa i jo ens portem 2 dies). Pel camí parlem de tot, principalment de política (com no, amb la que està caient?)

Així que tornem a anar cap amunt en mig de la boira i en silenci per l'esforç nomès trencat per la remor de les esquelles dels xais que tranquilament s'alimenten.

 
Ja es veu el cim¡¡¡¡

Ja està. Veritablement no es veu res però la passejada ha estat força agradable. A continuació baixem cap a l'Oest (al final hem pujat pel dret) en direcció al Coll de Pal .

En el Coll hi trobem l'enginy anomenat  Meridià Verd que va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou. En concret, és el meridià situat a 2º 20' 14,025" a l'est del meridià de Greenwich.

El camí de tornada es va fer difícil per la boira però arribant a Espinavell ja no n'hi havía . Espinavell és un lloc molt xulo

Aquí hi trobem l'inici de moltes rutes pirenenques a banda i banda de frontera.

Però quan es ve cansat, el millor es Can Jordi i els cuinats de poltre que fa l'Eva.

Us ho recomano¡¡

Bon Profit¡¡¡¡