PIC DE BASTIMENTS (2.883m)

25 de Novembre de 2009

Avui he tornat a pujar al pic de Bastiments. La veritat és que m’ha costat (m’estic fent vell) i, a més a més, havia una mica de boira a la part alta.

També hi havien trossos amb força neu i això feia que hagués d’anar amb molt de compte ja que he pujat amb bambes de muntanya que, des que les faig servir que no tinc lesions als peus.

Jo crec que la pujada té tres parts:

Fins al refugi d’Ull de Ter (2.235m). Des de l’aparcament del cotxe hi ha un desnivell de poc més de 40m. però la distancia es curta i es fa notar la pujada.

Fins al Coll de la Marrana (2.523m.)

I la pala final fins al cim (2.883m.)

Crec que he anat massa depressa al principi i això m’ha passat factura.

Per a qui no hi hagi anat mai, s’ha d’anar en direcció a les pistes de Vallter 2000 (Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Camprodón, Setcases…) i aparcar un cop passat el primer aparcament de l’Estació d’esquí en un revolt molt pronunciat abans d’arribar a les pistes.

¡Feliç Excursió!

LA TOSSA D'ALP (2.536 m.)

11 d'octubre de 2009

Pujar a la Tossa d’Alp (2.536 m) és fàcil des de Coll de Pal (2.070 m) on s’hi pot arribar en cotxe. Just a l’indicador de la cota és on s’ha de parar i no feu com jo que me’n vaig anar a la petita estació d’esquí que hi ha més endavant i,desprès, vaig haver de grimpar com una cabra. Seguint les marques blanques i vermelles s’hi arriba perfectament i el paisatge, si el dia és clar, es molt bonic. Al refugi del niu d’Àguila un Te costa 2,10€ i el microones trigui en escalfar-lo, però si enganxeu un dia ventós i fred com el d’aquest 11 d’octubre de 2009, és força reconfortant. Ànim! Que val la pena.

Map of the Sounds of Tokyo

Si poguéssim extreure ni que fossin 10 minuts del total del metratge de Map of the Sounds of Tokyo probablement tindríem un bon videoclip promocional de la ciutat de Tòquio (Japó). Tot això amb el patrocini de l’ICO, la TVE, la TV3...etc. Ah! Us preguntareu perquè he posat el títol en anglès. No és per esnobisme, passa que si aneu a la website, veureu que només està en anglès i en espanyol...i tot això amb el patrocini de nosaltres els contribuents!!. Pel que fa a la pel·lícula, val a dir que la Sra. Coixet l’ha manufacturat amb mestratge (potser abusant una mica dels plànols zenitals) i pensant segurament (deixeu-me ser malpensat) en el mercat USA, però, això sí, amb un guió ple de tòpics i carregat d’un pretès lirisme tan superficial que no admet la més mínima ironia. Al menys, si l’hagués fet l’Almodòvar, el pare de la noia morta hagués acabat enamorat del Yoshi (qui havia dit que els argentins eren psicòlegs?, està clar que també els japonesos dependents en un comerç de vins en son especialistes). Em sap greu també per l’amic Sergi López sempre tan professional i bon actor però que aquí queda realment molt per sota del seu nivell (a més a més hi passa alguna cosa amb l’auto doblatge a l’espanyol).Tanmateix la Rinko Kikuchi m’ha semblat el millor de la peli (juntament amb el videoclip de propaganda turística). De veritat, aneu a veure l’AntiChristº del Von Trier.

PUIGLLANÇADA 2009 (i 4)

...La Tornada la faig baixant per la pista del Sollell i remuntant cap el principi de la Comabella que baixo amb prou feines (no m'hagués mai imaginat que això estava tan empinat!!) i encara amb més dificultats quan enllaço amb la negra de l'Estadi (que he de baixar fent ziga-zagues com si esquiés).

Finalment per la Fontcanaleta arribo al cotxe a les 14,20 h. de la tarda.

Uf, quina suada!! M'he posat protector solar però em sembla que m'he oblidat del clatell i ara el tinc vermell.

Nota: L'endema de l'excursió vaig haver d'anar al podòleg que em va treure amdues ungles dels dits grossos d'ambdós peus. No es la primera vegada que em passa, em poso protectors però no hi ha manera. Si algú sap com fer-ho per evitar això SI US PLAU QUE M'HO DIGUI perquè jo penso seguir anant a la muntanya. Fí

PUIGLLANÇADA 2009 (3)

...Desprès, pujo per la pista de La Carena amb penes i treballs, però no sense admirar la gernació de floretes i plantetes que, sembla impossible que es puguin fer a aquesta alçada. A les 12,25 h. ja sóc al final del remuntador del Torrent Negre (2.270 m.) i d'aquí ja només es tracta de pujar més o menys pel dret fins els 2.409 m. del cim, on hi arribo a les 12,47 h. ....segueix (4)

PUIGLLANÇADA 2009 (2)

...Segueixo doncs cap a l'esquerra fins arribar, mitja hora desprès d'haver començat, a la cota 1.810, dit d'una altra manera, al verdader principi de la pujada.

A les 11,47h. em planto al principi de la pista Volta a la Muntanya Sagrada o, si voleu, al començament del remuntador del Torrent Negre (2.025 m.)

Aquí reposo una mica. ....segueix (3)

PUIGLLANÇADA 2009 (1)

Quantes vegades anant a esquiar a La Molina m'han agafat ganes de tornar-hi sense neu per resseguir les pistes caminant. El 19 de juliol de 2009 surto de l'aparcament del Telecabina d'Alp (1.675 m.) a les 11h. del matí i enfilo per la pista de la Volta a la Muntanya Sagrada. Al cap de 10 minuts arribo al Llac de la Molina (1.725 m.) i uns metres més amunt ja veig la bifurcació: Cap a l'esquerra el camí s'enfila en direcció al Torrent Negre i de la dreta baixa la pista dita Olímpica que ve del vessant Est de la Tossa. ...segueix (2)

Eleccions Europees

De veritat que no m'agrada que els cartells de propaganda dels socialistes portin les fotografies de personatges com Bush, Aznar,etc. Sembla com si el missatge només sigui en negatiu. Segur que hi haurà molta abstenció. Entre el bon temps i la manca de comprensió clara del que poden aportar les institucions supranacionals, l'interès cada cop minva més. Per altra part està força clar que la majoria de partits fan la seva propaganda en clau interna i moltes vegades sembla com si l'única motivació per anar a votar es fonamentés en que si no tinguessim aquestes institucions ens aniria pitjor. Crec que el fracàs de la prestesa Constitució Europea ens hauria d'haver ensenyat que no es tracta d'acontentar tothom sinó d'establir uns mínims de convivència que ens serveixin de patró, pero Ah¡¡¡ llavors hauriem de renunciar a tota una serie de litúrgies que tradicionalment han permés la supremacia d'uns determinatrs grups socials.