divendres, 30 de juny de 2006

del senyor president i les lleis...



Hi havia una vegada una ciutat que va patir moltes morts per culpa de l'odi d'uns quants.
El president de l'Estat on pertenyia aquella ciutat va voler fer justícia matant a molts habitants de la terra que suposadament amagaba els organitzadors de la masacre. els soldats d'aquell país van tractar de defensar el seu poble i molts van morir. Uns quants van ser fets presoners. Llavors el senyor president va decidir que aquells presoners no tenien els drets minims que les convencions del països civilitzats establien i els va tancar en una illa. Més endevant, els altres països li van dir que no podia tenir tant de temps tancats aquells homes sense un judici just. el senyor president va pensar que qualsevol tribunal de justicia els deixaria anar puix que eren nomes presoners de guerra que cumplien com a soldats i va pensar que el millor era crear ell mateix un tribunal que pugues controlar. Poc a poc els més entenimentats d'aquell país van veure que no podien anar enrera tornant a la llei del més fort i van decidir anular la llei d'aquell president dient-li que éll no era ningú per prendre's la justícia a la seva mida.
Un altre país que també havía patit molt, va deixar de patir ocupant un territori on hi havien viscut persones sencilles que a partir de llavors van començar a patir. els foragitats van convertir-se en proscrits lluitant com bandolers per recuperar part de la seva terra. Els primers patidors ara tenen potentíssimes armes i ataquen els altres infeliços sense que ningú els hi digui res. bona nit...si més no

diumenge, 25 de juny de 2006

A la foguera de Sant Joan....



A la foguera de Sant Joan

s'hi han dut el Pasqui pel davant

tot i haver fet passar

per l'embut...

l'Estatut

la qual cosa es un mèrit

ben merescut.

l'important es haver-ho pogut celebrar amb els amics...i al setembre ja poarlarem de política

dimecres, 14 de juny de 2006

Més de l'Estatut....


Segueixo pensant que una Carta Magna ha de ser concreta en quan a principis però sense caure en el desig de consens a qualsevol preu que provoqui matitzacions multidireccionals que finalment només porten a les vaguetats. Això, més o menys, ho deia l'altre dia referint-me a la Constitució Europea. En el cas de l'Estatut també sembla que passi quelcom semblant. Per exemple, l'Estatut del 79 te 57 articles a més a més del preàmbul i de les disposicions addicionals i transitòries. El que ara es proposa en té 223. Si realment l'increment d'articles volgués dir més competències i majors drets seria la repera. Però tinc la impressió que hi ha molta palla. Això no obstant no vol dir que no hi hagi alguna millora. Entenc que la iniciativa de publicar a la xarxa el text de l'estatut amb els retalls, les modificacions i els afegitons fets finalment al Parlament espanyol pot significar una bona eina per als historiadors i analistes polítics. Però en aquest moments provaca un lògic desencant encaminat a la victòria del NO. Personalment penso que no es oportú i que el que es tracta es de dir si preferim el text del 79 o el del 2006 deixant apart allò que hagués pogut ser però que de totes totes avui per avui no serà.

dilluns, 12 de juny de 2006

Del Debat, el Roland Garros... i la Patum


Avui, a TV3 el Josep Cuní ha moderat el debat de l’Estatut amb els representants de les forces polítiques catalanes: PP, CIU, ICV, ERC i PSC. Tots anaven amb corbata de ratlles menys el Joan Saura de ICV que anava sense i el Miquel Iceta que la portava de color salmó però, això sí, la camisa que duia era de ratlles.
La veritat és que s’han estat tirant (civilitzadament, és clar) els “trastos” pel cap i tret del Josep Piqué (que estava molt “out” i poca cosa ha dit) els demés tampoc és que hagin defensat molt –amb arguments coherents- les seves opcions.
Ah! el Nadal (Manacor 3-6-2006) ha guanyat per segona vegada el Roland Garros. Me n’alegro. El tenis no m’agrada especialment però aquest xaval em cau bé.
Aquesta setmana que ve es farà la Patum a Berga. Qui tingués 20 anys.....

dijous, 8 de juny de 2006

de l’hangar, el BCE i poca cosa més...

Llegeixo a El Periódico que AENA ha cedit a Iberia 26500 ha. a l’aeroport del Prat per fer un hangar pels seus avions. Sembla ser que Iberia frenarà la seva decisió de suprimir determinats vols. Resulta que una empresa privada pot fer el que vulgui però l’estat amb els nostres diners pot “ajudar” (serà subornar?) per que no es passin amb mesures impopulars. Buf, quin embolic!
El
BCE ha pujat un quartet el tipus de referència. Desprès que uns quants es fessin d’or amb l’especulació immobiliària, ara és el torn de frenar l’accés de les classes populars a la propietat descavalcant, de passada,
els que per no poder pagar la quota hauran de desprendre-se'n a baix preu.



del meu poble, la llei i d’altres facècies...
(això està fet ahir, 7 de juny però no ho vaig poder penjar)

Avui, al meu
poble, els treballadors de la Braun comencen a sospitar que el sistema capitalista té coses no massa agradables...
Ahir, el “
Tribunal Supremo” de l’estat espanyol va concloure que animar a participar en un referèndum des del govern, tot i que sense cap consigna, podia anar contra les lleis electorals .
La llei, malauradament , potser no podrà evitar que, un cop pagades les indemnitzacions corresponents, la fàbrica tanqui. Un any i mig d’atur i als quaranta cinc o cinquanta ves a cercar una feina que et permeti seguir pagant la hipoteca. Al menys, els serfs adscrits a la gleva, ho estaven per a tota la vida.
Entre els drets fonamentals de la persona, jo diria que hi ha el dret a votar. Els ciutadans votem uns representants que van prenent decisions, algunes de les quals aquests mateixos representants les plantegen de tornada per a demanar la ratificació i el consentiment dels seus representats, ja que, per molt representants legítims que siguin, la llei i el sentit comú fan que calgui aquesta mena de viatge d’anada i tornada. El sentit comú diu que és lògic que aquest representants vulguin saber, de quants més millor, la opinió dels seus representats. No és lògic animar a la participació? No se com em ve a la ment el record d’aquell censor de l’època franquista que per dissimular un adulteri en la pel·lícula “
Mogambo”, el va convertir en un incest. bona nit

dimarts, 6 de juny de 2006

De cinema, l’estatut i altres...


Avui he anat a veure Un franco 14 pesetas de Carlos Iglesias i m’agradat força. Potser resulta una mica llacrimògena (cosa que qui sap si la farà optar als Goya de l’any que ve) però el que més m’ha interessat és que darrera l’anècdota hi podriem extreure una reflexió envers l’actual immigració al nostre país. D’acord que eren altres temps... però recordem que amb l’arribada de la democràcia i la millora de les condicions de vida, molts dels que havien marxat van tornar. Realment no seria possible en un termini més o menys curt ajudar a millorar les condicions de vida d’els que ara venen? de què serveix la ONU?.
I, parlant de les Nacions Unides, avui a La Vanguardia hi ha un artícle de la Myriam Josa referent als camps de refugiats de Darfur al Sudàn que és veitablement esfereïdor.
Finalment avui he pogut escoltar un parell més d’anuncis de propaganda de l’estatut: el de CIU que ens parla d’una obvietat com és que ara els cotxes són millors que l’any 79 i que tenim mòbil i televisió en colors.. fent un paral·lelisme entre els avenços científics i tècnics i l’evolució de les lleis. Home! jo els hi diria que si miren el Dret Romà de fa més de 2000 anys veuran que la cosa no ha evolucionat tant. Els d’ICV diuen que anirem tan bé. serem més ecològics, tindrem més escoles etc. Personalment m’agradaria trobar els artícles concrets que facin comprendre que això serà veritat. Au, Bona nit.

dissabte, 3 de juny de 2006

De l'ètica, els gossets, l'estatut i......


Estic cansat i sense masses ganes de parlar però això d'ensenyar ètica als marines americans es, des d'el meu punt de vista, una vertadera cortina de fum. Crec que la por a morir et fa segregar suficient adrenalina per anul·lar-te la consciència a l'hora de matar. el problema és que potser en molts casos la consciència ja ha estat previament embrutida abans d'ingressar a l'exèrcit. els governs s'aprofiten de l'atur i la ignorància per al reclutament d'eines de mort.
Si els meus impostos serveixen per a pagar als jutges, no vull que perdin el temps decidint les hores de visita al gos de la parella que se separa.
No voldria que amb l'estatut passés el mateix que amb la constitució europea....
Una Constitució (i en certa manera un Estatut també) és un conjunt de principis bàsics que desprès generaran lleis més concretes, reglaments, etc. Tinc la impressió que amb la constitució europea es va voler fer un text que, per evitar que les futures lleis puguessin anar malament als interessos dels diferents governants, anava massa a la concreció fent-la excesivament tècnica i incomprensible. Avui he sentit per la ràdio la propaganda del PSC (...es que si diem que no, afavorim al PP) i d'ERC (...en Zapatero va dir que respectaria el que va sortir del Parlament català...) i en cap d'elles he sentit un missatge clar del tipus "...el nou estatut diu TAL i, per tant, passarà TAL que afavorirà..." ó "...amb el nou estatut TAL, que ja teniem, ho deixarem de gaudir..). De moment, tot el que sento són vaguetats.

...Ah! la figuera és de Formentera. xula, oi?

dijous, 1 de juny de 2006


D'Iberia, L'Estatut i d'altres coses...
Iberia diu que deixerà de volar cap a destinacions importants des de Barcelona. Les raons, diuen, són económiques i afegeixen que és una companyía privada. La veritat és que no fan tants anys aquesta companyía privada era pràcticament un monopoli de l'estat i que el 2005 ha donat uns guanys de 396 MM € (95% més que el 2004) i que la ocupació mitjana fóu d'un 77%. per mi, això fa tuf de maniobra política.
Avui comença la campanya de L'Estatut. Que cadascú faci el que vulgui... però personalment penso que els desacords en el govern no són el millor rerafons per a una consulta d'aquesta mena. la meva recomanació és anar al web de la Generalitat on hi ha una comparativa entre l'estatut del 79 i l'actual. evidentment no és tracta de creure's tot el que hi diu però podem fer-nos una idea d'allò que ens interesa partint dels textos originals. El de la fotu és en Ryuichi Sakamoto (Nakano 1952) y us recomano la seva música com,per exemple, la banda sonora de la peli "Merry Christmas Mr. Laurence" del 1983 dirigida per Nagisa Oshima (Okayana 1932)
De la Jurado, l’Imamura i altres..
Des del meu punt de vista és indignant el circ que s’està muntant al voltant de l’agonia d’aquesta pobra dona. Podria dir que em sap greu per la importància del personatge, o pels sentiments dels seus familiars però no estic segur que això fos sincer per part meva ja que ni a ella ni als seus els conec de res i cada dia moren o agonitzen milers de persones sense que pugui dir que em sap vertaderament greu. La veritat és que el que em produeix més rebuig és la imatge que es projecte d’una població que ,amb la seva audiència mediàtica, provoca que hi hagin una colla de professionals que, com rapinyaires, facin un espectacle d’allò que hauria de ser el més natural del món: una persona d’una certa edat emmalalteix i es mor...La Jurado
http://groups.msn.com/ROCIOJURADOLaMasGrande és un personatge que suposo ha arrelat en la banda sonora de la vida de molta gent. Com que no és el meu cas, penso que potser no sóc capaç d’entendre el fenomen. Llavors em plantejo en què passarà a TV3 o a les ràdios catalanes el dia , espero que llunyà, en que el Serrat http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Manuel_Serrat es posi d’aquesta tessitura. Crec que caldria evitar aquesta mena d’espectacles sense deixar d’honorar a les persones que d’una manera pacífica i com a conseqüència d’un treball ben fet han esdevingut icones d’un país.
Ahir va morir el Shohei Imamura (Tokio 1926)
http://www.monteuve.com/filmografia/imamura.html Tinc un record força nítid de “La Balada del Narayama” de l’any 1983. És una peli que em va agradar força, crec que la vaig veure al Capsa de Barcelona precedida d’un interessant curt en que Salvador Espriu en català i el llavors lendakari Karlos Garaitcoetchea en basc, recitaven el poema La Casa del meu Pare (Nire Ait Aren Etxea) que el poeta basc Gabriel Aresti (1933-1975) http://www.basquepoetry.net va escriure l’any 1963