De cinema, l’estatut i altres...

Avui he anat a veure Un franco 14 pesetas de Carlos Iglesias i m’agradat força. Potser resulta una mica llacrimògena (cosa que qui sap si la farà optar als Goya de l’any que ve) però el que més m’ha interessat és que darrera l’anècdota hi podriem extreure una reflexió envers l’actual immigració al nostre país. D’acord que eren altres temps... però recordem que amb l’arribada de la democràcia i la millora de les condicions de vida, molts dels que havien marxat van tornar. Realment no seria possible en un termini més o menys curt ajudar a millorar les condicions de vida d’els que ara venen? de què serveix la ONU?.
I, parlant de les Nacions Unides, avui a La Vanguardia hi ha un artícle de la Myriam Josa referent als camps de refugiats de Darfur al Sudàn que és veitablement esfereïdor.
Finalment avui he pogut escoltar un parell més d’anuncis de propaganda de l’estatut: el de CIU que ens parla d’una obvietat com és que ara els cotxes són millors que l’any 79 i que tenim mòbil i televisió en colors.. fent un paral·lelisme entre els avenços científics i tècnics i l’evolució de les lleis. Home! jo els hi diria que si miren el Dret Romà de fa més de 2000 anys veuran que la cosa no ha evolucionat tant. Els d’ICV diuen que anirem tan bé. serem més ecològics, tindrem més escoles etc. Personalment m’agradaria trobar els artícles concrets que facin comprendre que això serà veritat. Au, Bona nit.