JEAN BOUIN 2011

Avui he corregut els 10 km de la Jean Bouin. No està mal 48'43" a 4'58 el km. He arribat el 3272 i el 453 de la meva categoria (VtMB).  He millorat el meu temps del 2009 (51'26") però l'important és seguir estant una miqueta en forma i no cal superar cap marca. Per exemple, cap al final de la cursa una xicota a la qual jo acabava de passar ha cridat un seguit de renecs perquè un paio la mar d'alt l'ha empès per avançar-la. La veritat es que, a part de no ser esportiu, resulta bastant patètic voler fer un avançament per passar del 3000 al 2999...no creieu?. 

PROPOSTA RACC

No estic d'acord amb la proposta que ha fet Xavier Ruestes, gerent de programes de la Fundació RACC respecte a obligar al conductors novells joves a anar, durant un temps, acompanyats d'un adult per les següents raons:

• No tothom qui es treu el carnet de conduir és jove, per la qual cosa es produiria un discriminació per raons d'edat.
• No tothom disposa d'alguna persona propera adulta amb disponibilitat per fer-li de "mainadera mòbil" per la qual cosa també es produiria una certa discriminació  relacionada amb l'estatus personal.
• No tothom  qui es treu el permís de conduir pot accedir immediatament a la possessió d'un vehicle per la qual cosa podria passar que, passat un temps, accedís a un vehicle sense haver passat pel període de tutela, cosa que invalidaria l'esperit de la norma.

No sé, no vull que ningú es molesti però per evitar accidents provocats per la imperícia o manca d'experiència, a part de insistir en la obligació que tenen les autoritats de mantenir les carreteres en bon estat, s'han inventat limitadors de velocitat que podrien ser obligatoris en determinats casos o d'altres tipus de mesures més aplicables.
Jo també he vist alguna d'aquestes pel·lícules americanes en que un pare ensenya a conduir al seu fill en un barri ple de carrers amples i sense trànsit, però......   

CURSA DE MUNTANYA DE GELIDA

El diumenge 9 d'octubre es va celebrar la 1a. Cursa Solidària de Muntanya de Gelida organitzada pel Club Excursionista de Gelida a benefici de la Fundació Sant Joan de Déu.

   D'un total de 13,8 km, els 6 primers eren de pujada amb gairebé 450 m. de desnivell, dels quals n'hi havia 300 en tan sols 2 km. He de dir que en aquest tros vaig haver de caminar perquè era molt empinat.

 Però, vaja, de 172 participants, van acabar la cursa 139 fent el primer un temps de 58': 55'' i el darrer 3h:31':18''. Jo crec que, per l'edat que tinc, no vaig fer mal paper i vaig arribar el 90 amb 1h:40':11''

Lluita de Clans

Deia Marx en el seu Manifest Comunista que la Història era la història de la lluita de classes i, certament, es referia al fet que en el decurs dels temps els grups socials (classes) més desfavorits lluitaven contra els que tenien el poder. Des de el meu punt de vista, això aboca cap a una visió de lluita de bons contra dolents amb el sobreentès que amb la victòria dels primers s'assoliria un món sense injustícies ....i no és així. Els grups socials han seguit a uns líders, a vegades del seu propi grup i altres vegades vinguts d'altres grups ( intel·lectuals ) que quan han arribat al poder han instaurat una nova classe dominant, més o menys a l'estil de l'anterior a la que hi han incorporat aquells elements pertanyents al grup social oprimit que han mostrat prou fidelitat als líders. Però el gruix de la classe social oprimida segueix sent el mateix. N'han sortit alguns (els que s'han incorporat al poder) i n'han entrat altres (els descavalcats) però tot segueix igual. A la fi tot es redueix a una lluita de clans com a les dinasties de l'antic Egipte o actualment, sens dubte, a Tunísia, Líbia o qui sap si al modern Egipte. I en les democràcies del primer món passa alguna cosa semblant: Els partits es tornen en el poder polític però ¿a quin grup social pertanyen els diversos partits amb opcions reals d'accedir al poder? ¿quina diferència hi ha entre un socialdemòcrata, un democratacristià, un liberal o un populista?. Tots pertanyen al mateix grup social, No?

Pensant en el Japó

Crec que el Japó, habitualment, preveu els desastres naturals i no escatima esforços sabent que el territori es troba al damunt d'una zona de col·lisió de plaques. No obstant això, de vegades, la magnitud de la tragèdia supera les previsions. El dolor que, tot plegat, provoca en la gent que viu de prop la tragèdia es transforma en una gran tristesa pels que tenim la sort de no haver-ne patit les conseqüències directament. Una altra cosa és el que està passant a Fukushima. L' energia nuclear potser sigui necessària ja que ens hem acostumat a viure amb grans comoditats però el que no es pot permetre és que es posin en perill vides humanes. Crec que es exemplar la decisió que s'ha pres a Alemanya de revisar les seves centrals nuclears i jo crec que ho faran. Però dubto que les revisions que han anunciat a Espanya es facin realment a consciència . Es més, tot i que segur que es faran algunes actuacions, crec que si es tracta d'alguna cosa grossa,  tractaran de tapar-ho perquè no hi han diners. Més enllà dels 30 anys, les centrals s'han fet  molt velles i el govern en lloc de lamentar-se,  hauria de preveure i preparar el recanvi.

DIA DE LA DONA TREBALLADORA-PAGAR PER PRODUCTIVITAT

Avui és 8 de març i des de les institucions s'han fet alguns actes de reconeixement. També algunes empreses procuren omplir les quotes de dones...però mentre per la tele segueixin sortint els lloros de sempre i la gent miri el "yo soy tu dueña", el paper de la dona seguirà sent força subaltern. A més a més cada cop hi ha més violència de gènere entre gent jove, cosa que em fa pensar en un retrocés a les cavernes. 
La productivitat depèn més dels mitjans que de les persones, i ara, la dreta de sempre, la vol imposar com a  mesura del salari. Voler imposar la productivitat com a guia de retribució serveix per forçar horaris extres no remunerats i una falsa competitivitat entre companys de empresa que impedirà que s' uneixin per fer front a les problemàtiques laborals. 

LA REVOLTA ALS PAÏSOS ÀRABS

Feia temps que no em posava al blog, de fet, no crec que ningú em llegeixi, però suposo que, de vegades, és una manera de centrar les idees. Com veieu, l'estiu passat vaig estar a Jordània i, veritablement, si no fos per Petra i potser per la zona turística d'Àqaba, no em va agradar massa. El que sí que us puc dir és que allò és un règim totalitari i que no m'estranya en absolut que la gent es revolti. Hi ha dictadura i pobresa i això, sens dubte, engendra revolta. A Tunísia i a Egipte sembla que se n'estan sortint   tot i que ja es veurà com acaba la cosa. A Argèlia i Marroc serà difícil canviar les coses però potser  al menys les protestes aconseguiran millorar l'estat actual de les coses. Als Emirats, al Iemen i a Jordània sembla que no hi hagi prou força per tirar endavant però el que està sent realment un desastre és el que passa a Líbia. Crec que si be és cert que cada païs ha de resoldre els seus problemes (recordeu que a l' Espanya del XIX la gent cridava "vivan las caenas" abans que passar per afrancesats), la comunitat internacional hauria de evitar la massacre que s'està produint. No es tracta de deposar un règim (que per altra part ha estat cobejat abastament ) si no d'impedir que un boig assassini impunement.