dilluns, 31 d’agost de 2009

Map of the Sounds of Tokyo


Si poguéssim extreure ni que fossin 10 minuts del total del metratge de Map of the Sounds of Tokyo probablement tindríem un bon videoclip promocional de la ciutat de Tòquio (Japó). Tot això amb el patrocini de l’ICO, la TVE, la TV3...etc. Ah! Us preguntareu perquè he posat el títol en anglès. No és per esnobisme, passa que si aneu a la website, veureu que només està en anglès i en espanyol...i tot això amb el patrocini de nosaltres els contribuents!!. Pel que fa a la pel·lícula, val a dir que la Sra. Coixet l’ha manufacturat amb mestratge (potser abusant una mica dels plànols zenitals) i pensant segurament (deixeu-me ser malpensat) en el mercat USA, però, això sí, amb un guió ple de tòpics i carregat d’un pretès lirisme tan superficial que no admet la més mínima ironia. Al menys, si l’hagués fet l’Almodòvar, el pare de la noia morta hagués acabat enamorat del Yoshi (qui havia dit que els argentins eren psicòlegs?, està clar que també els japonesos dependents en un comerç de vins en son especialistes). Em sap greu també per l’amic Sergi López sempre tan professional i bon actor però que aquí queda realment molt per sota del seu nivell (a més a més hi passa alguna cosa amb l’auto doblatge a l’espanyol).Tanmateix la Rinko Kikuchi m’ha semblat el millor de la peli (juntament amb el videoclip de propaganda turística). De veritat, aneu a veure l’AntiChristº del Von Trier.