Pensant en el Japó

Crec que el Japó, habitualment, preveu els desastres naturals i no escatima esforços sabent que el territori es troba al damunt d'una zona de col·lisió de plaques. No obstant això, de vegades, la magnitud de la tragèdia supera les previsions. El dolor que, tot plegat, provoca en la gent que viu de prop la tragèdia es transforma en una gran tristesa pels que tenim la sort de no haver-ne patit les conseqüències directament. Una altra cosa és el que està passant a Fukushima. L' energia nuclear potser sigui necessària ja que ens hem acostumat a viure amb grans comoditats però el que no es pot permetre és que es posin en perill vides humanes. Crec que es exemplar la decisió que s'ha pres a Alemanya de revisar les seves centrals nuclears i jo crec que ho faran. Però dubto que les revisions que han anunciat a Espanya es facin realment a consciència . Es més, tot i que segur que es faran algunes actuacions, crec que si es tracta d'alguna cosa grossa,  tractaran de tapar-ho perquè no hi han diners. Més enllà dels 30 anys, les centrals s'han fet  molt velles i el govern en lloc de lamentar-se,  hauria de preveure i preparar el recanvi.

DIA DE LA DONA TREBALLADORA-PAGAR PER PRODUCTIVITAT

Avui és 8 de març i des de les institucions s'han fet alguns actes de reconeixement. També algunes empreses procuren omplir les quotes de dones...però mentre per la tele segueixin sortint els lloros de sempre i la gent miri el "yo soy tu dueña", el paper de la dona seguirà sent força subaltern. A més a més cada cop hi ha més violència de gènere entre gent jove, cosa que em fa pensar en un retrocés a les cavernes. 
La productivitat depèn més dels mitjans que de les persones, i ara, la dreta de sempre, la vol imposar com a  mesura del salari. Voler imposar la productivitat com a guia de retribució serveix per forçar horaris extres no remunerats i una falsa competitivitat entre companys de empresa que impedirà que s' uneixin per fer front a les problemàtiques laborals. 

LA REVOLTA ALS PAÏSOS ÀRABS

Feia temps que no em posava al blog, de fet, no crec que ningú em llegeixi, però suposo que, de vegades, és una manera de centrar les idees. Com veieu, l'estiu passat vaig estar a Jordània i, veritablement, si no fos per Petra i potser per la zona turística d'Àqaba, no em va agradar massa. El que sí que us puc dir és que allò és un règim totalitari i que no m'estranya en absolut que la gent es revolti. Hi ha dictadura i pobresa i això, sens dubte, engendra revolta. A Tunísia i a Egipte sembla que se n'estan sortint   tot i que ja es veurà com acaba la cosa. A Argèlia i Marroc serà difícil canviar les coses però potser  al menys les protestes aconseguiran millorar l'estat actual de les coses. Als Emirats, al Iemen i a Jordània sembla que no hi hagi prou força per tirar endavant però el que està sent realment un desastre és el que passa a Líbia. Crec que si be és cert que cada païs ha de resoldre els seus problemes (recordeu que a l' Espanya del XIX la gent cridava "vivan las caenas" abans que passar per afrancesats), la comunitat internacional hauria de evitar la massacre que s'està produint. No es tracta de deposar un règim (que per altra part ha estat cobejat abastament ) si no d'impedir que un boig assassini impunement.