Cada dia surt la notícia d'alguna mort per causa de la violència domèstica. És realment molt trist. Diuen les autoritats que es milloraran els sistemes de prevenció i es perfeccionran les lleis corresponents.
He sentit a dir que al Països Baixos se li entrega a l'immigrant un triptic informatiu en el que se li explica que si vol ressidir al païs haurà de saber conviure amb la normativa que permet i respecta coses com l'homosexualitat, el topless i la discrepància política.
Crec que el govern del nostre païs, a més a més de prendre mesures de caire judicial i policial hauria de fer PEDAGOGIA. Per exemple passar per televisió un anunci amb la frase "sigues feliç, si no t'entens amb la parella, DIVORCIAT" o "recorda que tenim llei del divorci, més val un mal divorci que un bon assessinat".
Crec que l'esglèsia catòlica i els de sempre no trigarien en dir que el govern incita a la ruptura de la familia i és per això, pel cost electoral d'aquesta mena de pedagogia, que el govern (de l'estat, autonòmic... tan se val) evita fer arribar al conjunt de la ciutadania un missatge clar que hi ha vida més enllà d'una relació malmesa. Estic convençut que si en el moment en que el conjuje, ferit per la gelosia o el desamor, està planejant la sagnant venjança, passessin per la tele un missatge de superació, alguna que altra desgràcia s'hauria evitat. Bona nit
1 comentari:
Well well well Georgie boy, (per si et resulta familiar és de la Taronja Mecànica...). Fa com uns cinc mesos des d'aquesta... opinió? teva. Ei, que em sembla perfecte, però el problema no és del Govern (que també, però cada vegada és més el culpable fàcil i això no val). El problema és de la gent. Als Països Baixos la política va bé perquè la microsocietat del país va relativament bé. Aquí no deixen de ser una colla d'ignorants que si els traslladessis a l'època del caciquisme i les tupinades anirien a votar com gossets que segueixen el seu amo. El problema està arrelat des del fons, i no crec que el Govern pogués fer res si un marit - que pensa que la seva dona només a la cuina i al llit - li agafa per maltractar-la, o fins i tot per arribar al punt de matar-la. (La publicitat ens persuadeix, però no crec que fins a tal punt, "senyor publicista"). Els joves fem el que podem... però nosaltres no podem canviar el món. I si pogués aniria a viure a Holanda perquè trobo que és un dels pocs països on saben fer les coses ben fetes (tret dels nòrdics, que també ho saben fer bé però són massa estrictes pel meu gust...)
(Per cert bastantes faltes d'ortografia eh popa...)
Un petó!!
Publica un comentari a l'entrada