dilluns, 2 de juny del 2008

Discriminació de génere

M’ha agradat la columna d’avui (02/06/2008) al Periódico de la Gemma Lienas (El torn/Homes, penseu en les vostres filles) no pas per les conclusions (si fos home,… lluitaria per millorar les condicions laborals de les dones) que recolzo en el sentit i la intenció però que no acabo d’estar-ne d’acord en la forma: Sembla com quan els humans ens plantegem de defensar l’hàbitat dels micos o de qualsevol espècie en extinció per evitar mals pitjors per a la nostra pròpia espècie, sinó per l’exposició clara d’una realitat que ens ha de facilitar la reflexió.
L’article traça amb claredat la trajectòria d’una entre tantes noies que tot i gaudir d’una formació d’alt nivell acaba renunciant a una carrera professional en pro d’assolir el rol de mestressa de casa d’una família més o menys tradicional en base a les dades publicades per la fundació
CIREM (Centre d’iniciatives i recerques europees a la mediterrània) que diuen que “a Catalunya hi ha 32.000 dones amb estudis superiors que s’estimen més quedar-se a casa en lloc d’exercir la seva professió perquè les seves expectatives laborals no es corresponen amb la seva formació”.
Reflexionem:
Quants nois poden escollir entre quedar-se a casa o agafar una feina de nivell inferior a les seves aptituds?
És normal que una noia amb estudis superiors es resigni (potser caldria dir s’abandoni) a dependre econòmicament d’un noi que suposadament ha tingut més oportunitats malgrat estar menys preparat?
Estic convençut que la intenció de l’article és denunciar les discriminacions laborals i en això coincideixo plenament: En el món laboral, entre moltes altres injustícies, hi ha la de la discriminació per raons de gènere. Però ull! que és més fàcil parlar d’una societat que discrimina carregant una mica les tintes en que els nois són menys estudiosos i ho tenen més fàcil, que admetre que, entre tots, hem aplaudit una forma de progrés basada en la competitivitat sense límits que ha donat un extraordinari poder de divisió a les empreses que sota el paraigua de tot si val si es creix i amb incentivacions variables (en funció de la producció) han deixat que els propis treballadors, homes o dones, s’automarquessin la seva catalogació professional .....i clar, això no contempla la maternitat o la lactància.