divendres, 28 de setembre del 2018

CARANÇÀ 2018




Núria - Toès i Entrevalls

29 i 30 d'Agost 2018

Amb els núvols amenaçant descarregar en qualsevol moment, sortim de l'estació del cremallera de Núria (2000 m)

  











Enfilem cap a la vall del NouCreus i ben aviat deixem enrera el santuari









Aviat toca pujar cap el coll (2795,5 m)


i superar el pic de la Fossa del Gegant (2807,7 m)





A partir d'aquí comença la baixada pel coll de Carançà fins arribar al primer dels estanys de Carançà


L'estany Blau (2596 m)



Seguint el caminet arribarem a l'estany Negre (2508 m)





Pic de l'Infern (2870 m)






Des de l'estany Negre , es veu, poderosa, la silueta del Pic de l'Infern



Pel camí ens creuem amb un bon ramat d'isards



que pasturen tranquil·lament













Seguim el riu
 

passant aprop de la barraca de Pedra Seca



fins arribar a l'estany Gran de Carançà o de les Truites (2267 m)




























sempre anant un pas per endavant de la tempesta que s'acosta arribem al refugi de Ras de Carançà (1831 m)


les lliteres estaven bé


però la dutxa


i l'WC...


eren molt bàsics, i no diguem el rentamans


per la qual cosa, per refrescar-nos una mica, era millor acostar-se al torrent


Al refugi vam fer amistat amb una gallina a qui li agradaven els "nachos"


Poc abans de sopar es va començar a tapar


i finalment va descarregar de valent.

Desprès de sopar, per passar l'estona, el José Luis ens va ensenyar a jugar al "giñote" la qual cosa vam haver de fer il·luminats pels autentics canelobres de la familia Adams


L'endemà, per sort, va sortir un sol esplèndid i vam continuar el curs del Carançà en direcció a les seves famoses gorges




  comencem a trobar ramats de vaques


i passem per una cabana on aprofitem per fer un mos


Aviat arribem a la part més divertida: les gorges equipades amb passarel·les, escales i ponts tibetans











Vam arribar finalment al poble de Toès on una parella molt amable ens va dur fins a Montlluís des d'on vam agafar un bus (per 1 €) fins a la Guingueta d'Ix (Bourg-madame)
Vam passar caminant a Puigcerdà i, desprès de dinar, vam agafar el tren fins a Ribes de Freser on haviem deixat el cotxe.


FI



3 comentaris:

Antoni Guillén Salas ha dit...

Deu ni do, una senyora excursió.

Lis ha dit...

M'ha agradat molt la "pista americana" amb escales, escaletes, ponts, pontets i passarel.les.Molt xulo

Pol ha dit...

Quina experiencia!! I quants Isards!! El més maco l'estany blau.